7 d’octubre de 2012

Reflexió - Diumenge XXVII TO

Diumenge XXVII de durant l’any.
“Moisès permet de donar a l’esposa un document
de divorci i separar-se”.
Moisès va escriure aquesta prescripció
perque sou tant durs de cor. Mc 10,2-16


L’amor ès sofert, l’amor ès servicial, exclou l’enveja; l’amor no ès presumit, no s’estarrufa d’orgull, no ès barroer, no ès egoista, no es descontrola, oblida el mal i el perdona, no es complau quan els altres són tractats injustament, el seu goig ès l’autenticitat de la conducta. Sap excusar-ho tot, s’obre sempre a la confiança, no perd mai l’esperança, ès capaç d’aguantar-ho tot.

             Pau de Tars



Una filleta estava morint d'una malaltia de la qual el seu germà, de divuit anys, havia aconseguit recuperar temps enrere.

El metge va dir al noi: "Només una transfusió de la teva sang pot salvar la vida de la teva germana. Estàs disposat a donar-la-hi? ".

Els ulls del jove reflectiren un instant de pànic. Va dubtar per uns instants, i finalment va dir: "D’acord, doctor, ho faré ".

Una hora després de realitzada la transfusió, el noi va preguntar indecís: "Digueu-me, doctor, quan moriré? ". Fou llavors, només llavors quan el doctor va comprendre aquell breu esclat de pànic que havia detectat en els ulls del noi: creia que, en donar la seva sang, anava també a donar la vida per la seva germana.

Quan del “jo” he renunciat
I els meus desitjos esqueix
Ès quan la felicitat creix
L’amor ès sacrificat
Però quan un l’ha encetat
A una altra dimensió neix
I allò que sembla un feix
Alegria s’ha tornat
Ningú pot ser feliç casat
Si no es divorcia d’ell mateix.
Bep Guardia, catequista  i glossador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada