25 de maig de 2012

Pentecosta


 
Resurrecció, Ascensió, Pentecosta són tres fets d'una mateixa acció: Jesús ressuscita d'entre els morts, se'n puja al cel a la "dreta de Déu Pare", i ens dóna el seu Esperit perquè ens acompanyi.  

Què diem quan diem Esperit Sant?: l'Esperit de Déu, l'Esperit de Jesús, l'estima de Déu, la seva gràcia, la seva amistat... 


El NT parla d'aquest Esperit amb moltes imatges. Lluc en parla com d'un so, d'una ventada extraordinària, de llengües de foc. Pau,  com a principi d'unitat. L’Esperit reparteix els seus dons a tothom i en bé de tots. I Joan el descriu com a Defensor, com Esperit de veritat...

Els dons de l’Esperit es concreten en set fruits: saviesa, intel·ligència, consell, ciència, fortalesa, pietat i temor de Déu.
-L’Esperit atorga a alguns la saviesa, la capacitat de discernir. Són els qui ens  ajuden, com ho han fet sempre els profetes, els místics, els contemplatius, a descobrir Déu en la. vida.
- L’Esperit regala a uns altres la intel·ligència. La capacitat d’investigar, de concloure. De descobrir el seny que hi ha en la natura, en la vida humana. Molts d’aquests es troben en els grans científics creients i en els grans teòlegs de l’Església.

-L’Esperit vessa el do del consell a uns altres, el do de la mestria espiritual. Entre ells hi trobam els pares espirituals, els qui ens acompanyen a enfortir i desenrotllar la nostra vida interior.

-L’Esperit ofereix a no pocs el regal de la ciència, d’emmagatzemar i de compartir tot un caramull de coneixements. Entre ells s’hi troben els qui estimen l’ensenyança, els qui han dedicat la seva vida a qui tenia ganes de ser saber, els qui han fet opció per a l’educació.

-L’Esperit concedeix a no pocs la gràcia de la fortalesa. Hi ha persones que són capaces de plantar cara a situacions complicades: família, feina, infermetat, manca de sentit del que un és i fa... Hi es mantenen fidels, no es cansen, no tiren sa tovallola, aguanten i superen, no poques vegades, el que a un principi semblava impossible.

-L’Esperit vessa a favor de molts el carisma de la pietat, el sentit de la transcendència, el do de saber anar més enllà, la virtut de descobrir els valors que són realment importants per a seguir, pas a pas, el camí que marca el dia a dia.

-I l’Esperit satisfà a no pocs amb el do de sentir-se estimats per Déu i estimar Déu. El de confessar-lo a hora i a deshora. En la història humana hi ha una multitud de sants i santes, de màrtirs, de persones normals i corrents que viuen descobrint que l’experiència més gran de la vida és l’amor. I és que, senzillament, Déu és Amor.

Pentecosta és molt més que un anar a fora, que passar uns dies d’excursió i de festa amb amics i familiars. Pentecosta és una hora propícia per a descobrir els nostres dons, els dons que Déu ens ha concedit en bé nostre i dels altres.
 J. Bosco Faner

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada