19 d’abril de 2012

III Diumenge de Pasqua. Reflexió




A la primera lectura,  Pere ens diu:  “El Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Jacob, ha ressuscitat Jesús, aquell que vosaltres vareu entregar i vareu negar quan fins i tot Pilat creia que l’havia de deixar lliure perquè ell era l’innocent i el sant. Nosaltres en som testimonis”. Tot i així, i empès pel seu examen de consciència propi, i havent-se excusat primer de tot ell mateix davant Jesús, recalca: “Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els nostres dirigents no sabíeu què fèieu”.

            No saber què fem, pot ser una excusa més o manco real en un moment determinat. Açò és cert. Però no pot ser una actitud constant. Per açò Pere ratifica: “Ara, idò, germans, penediu-vos i convertiu-vos”.

            Si ens aplicam aquestes paraules, també noltros som conscients de les vegades que hem negat i negam Jesús. Aquest Jesús que Déu Pare ha glorificat i ressuscitat. Quan ho fem?

            Ho fem quan no complim els manaments, ens diu avui l’apòstol Joan. Negam Jesús, “quan no estimam Déu per damunt de tota altra cosa i quan, pel que sigui, diem que no ens sentim estimats per Ell. I quan no estimam als altres, també els enemics, com ell estima. Ell que és capaç de deixar les 99 ovelles per cercar l’ovella perduda”.

            Per açò, és cert que hem de demanar perdó, que hem de celebrar constantment el sagrament de la reconciliació. I també és cert que, mentre anam fent vida i els nostres anys augmenten, el demanar perdó ens ha d’arribar més al cor perquè negam Déu essent cada dia més conscients del que fem. Essent conscients que si el negam una i altra vegada,  sentim culpabilitat perquè no hi hem posat prou  voluntat, esforç, ganes de superació.


            Posant exemples ho entendrem molt més clar.

-Que un alumne de primària no complesqui amb els seus deures escolars és més comprensible i perdonable que no ho compleixi quan fa ESO i més encara si fa batxillerat.

- Que uns pares no s’interessin per tenir relació, contacte constant, amb els mestres i catequesi del seu fill o filla, cada vegada resulta més imperdonable si el seu fill o filla presenta, dia rere dia, dificultats greus a una de les diverses àrees o a les seves actituds.

O sigui, Pere, havent canviat d’actitud, havent passat de ser un covard a un fervent apòstol, ens demostra que ha entès perfectament que, pas a pas, hem de canviar d’actitud, ens hem de convertir, hem d’intentar amb ganes i confiança des de la pregària, no caure una i altra vegada amb la mateixa pedra.

Per aconseguir aquest canvi, no és suficient fer anys. Ens convé també estar atents a la Paraula de Déu i viure l’Eucaristia. L’evangeli de Lluc comença així, diumenge: “En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí i com havien reconegut Jesús quan partia el pa”.

Conversar sobre Jesús – qui és, què vol, què espera, què ens demana...-, ho hem de fer sempre. No ho hem de deixar mai. Els qui durant aquest temps de Pasqua fan la Primera Comunió i reben el sagrament de la Confirmació, han de continuar anant a catequesi. La formació de la fe, no la podem deixar. Els pares responsables, no poden dir: “Va a catequesi perquè és ell el qui ho ha triat”. Els pares responsables han de viure davant els fills el que ells mateixos han triat primer: la formació cristiana i la celebració de l’Eucaristia. La fe és rep sobretot gràcies al testimoni d’uns pares que viuen de ver la fe. La fe que gràcies a ells comencen a tastar els seus fills de primer comunió i  de confirmació.
Visquem l’Eucaristia i la catequesi.
J. Bosco Faner

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada