19 de febrer de 2012

Diumenge VII del T.O. B. Glossa





Diumenge VII de durant l’any.
Jesús, en veure aquella fe,
digué al paralític:
“Fill, els teus pecats et queden perdonats. Mc 2,1-12


Aquella dita també de Jesús que diu que la fe mou muntanyes, de vegades m’ha fet pensar en algunes muntanyes de pedres que he arrabassat de la terra o he mogut de puesto a ma, per a construir alguna paret, pont, edifici, etc. Clar, açò, de vegades dura setmanes, mesos o anys, lo que requereix alguna mena de fe en un projecte encara no palpable, perque sinó, el patiment que exigeix la col·locació de cada pedra, acabaria per a fer-nos desistir d’una tasca tant feixuga. I pens que les mateixes pedres, de vegades m’han fet tropissar, utilitzar-les com a projectil en alguna baralla ... de vegades per a seure quan estic cansat. Drummond De Andrade les va poetitzar, David, les va emprar per a derrotar a Goliat, i Michelangelo els hi va treure les més belles de les escultures ...

Per tant, m’adono de que ès l’actitud confiada en el tot al que en diem Déu el que em fa superar els pecats, que son els obstacles que em paralitzen.

La música ès un dolç so
Però el puc trobar un estrident
L’actitud benvolent
De tot ens lleva la por
De lo que hi ha dins el cor
Un en troba abundantment
Si trobam algo dolent
La fe ho pot fer tornar bo.

Bep Guardia. catequista i glossador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada