16 de febrer de 2012

Diumenge T.O.VII B. Reflexió


           

 L’expressió de l’evangeli de diumenge (Mc 2,1-12) que ha motivat la meva reflexió és  la dita per Jesús al paralític davant els quatre homes que l’havien acompanyat i duit fins a ell: “Fill, els teus pecats et queden perdonats”. Aquí hi ha dues paraules que han merescut la meva atenció: la paraula pecat i la paraula perdó.

            En aquest context evangèlic què significa “pecat”? Pecat significa la paràlisi que vivim quan no hi ha moviment, dinamisme, activitat, vida en noltros. Jesús queda admirat quan veu la fe de les quatre persones que es mouen, que es preocupen perquè el paralític es planti davant d’ell. En els quatre portadors del paralític Jesús descobreix vida, esperança, confiança, ganes, preocupació, camí.

            Hi ha pecat allà on no hi ha alegria al cor, allà on el cor viu el pes de la tristesa, està apagat. Allà on no hi ha reflexió, pensament; allà on hi ha superficialitat total en la manera de fer les coses, d’escoltar-les, d’interpretar-les, d’ometre. Hi ha pecat allà on no es fa camí, allà on sa gent seu enfora de les necessitats reals de tants i tantes.

            En aquest context evangèlic, què significa perdó? Jo crec que ve explicitat d’una forma molt clara en les paraules que Jesús diu al paralític: “Aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa”. Hi ha vida en aquell que ha rebut el perdó. El qui ha estat perdonat sent prou alegria al cor per tornar a fer camí, per a tornar a viure una relació que havia romput, per a col·locar-se allà on sent que Déu el crida. El qui ha estat perdonat és capaç de carregar-se la seva llitera, d’assumir amb tranquil·litat la seva vida passada, de reconèixer quin és el seu historial i treure’n d’ell lliçó positiva. El qui ha estat perdonat és capaç de retornar, com el fill pròdig, a ca seva. És capaç, amb la seva presència, que hi retorni la festa entre els seus, a la seva parella, als seus fills, als seus amics, als seus companys de feina...

            Qui són els qui han motivat que algú se senti perdonat i revisqui l’alegria en ell mateix i en els altres? Són, senzillament, els qui l’han acompanyat fins a Jesús.

            Les lectures d’aquest diumenge sèptim del temps ordinari, diumenge darrer d’aquest primer tram a punt d’encetar el temps quaresmal, ens fan adonar de la gran importància que té l’acompanyament. L’acompanyar fins a Jesús.

            Donem importància a l’acompanyament que els pares fan dels fills perquè aquests puguin conèixer Jesús des de petits.         Donem importància a l’acompanyament que des de les nostres parròquies, i animats per l’Esperit de Jesús, fem a persones necessitades, als malalts, als joves, als matrimonis, a les persones que cerquen aprofundir en la seva vida espiritual, en el seu diàleg amb Déu...  Donam importància a l’acompanyament que uns altres ens fan perquè obrim més i més els ulls i deixem de ser cristians mediocres, paralítics en la vivència i expressió de la fe; comunitats obertes més i més a ser espais de silenci, de pregària, de contemplació...

Dimecres pròxim és el dimecres de cendra.
El temps quaresmal ens convida anar a fons per arribar a Pasqua essent més persones i més creients. Els mètodes que practicam per enfortir la nostra voluntat ens exigeixen: abstenir-nos del que és superflu, dejunar vivint l’experiència de qui res no té, compartir els nostres béns reconeixent que la sort dels altres és la nostra.

Us propòs un “programa quaresmal familiar” que ens ajudi a caminar cap a Pasqua: 1. Visquem l’essencial de la vida cristiana: Jesucrist! 2. Aprofundim l’evangeli. 3. Preguem diàriament. 4. Celebrem l’Eucaristia cada diumenge, almanco. 5. Participem del Sagrament de la Reconciliació. 6. Preparem-nos per a renovar, el Dia de Pasqua, les promeses baptismals. 7. Lluitem per a viure els valors de l’evangeli. 8. Fem nostres les necessitats essencials dels altres. 9. Siguem austers. 10. Visquem la mort i la resurrecció de Jesús.
                                                                                                                             J. Bosco Faner

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada