Diumenge I B de Quaresna. Reflexió

            Começam Quaresma  amb una primera observació de Jesús: Abans d’iniciar la seva vida pública, Jesús s’endinsa en el desert. I allà hi fa quaranta dies.

            - Totes les persones que han escoltat i seguit a Déu, han fet l’experiència del desert. En ell han enfortit el seu ànim, s’han construït conforme a la voluntat de Déu, han tastat el silenci, la paciència, la lluita, la vigilància...

Noé, nom i testimoni que ens suggereix diumenge la primera i la segona lectura, haurà de passar per la dura experiència del diluvi, de la confiança total en Déu.

El profeta Osees reconeix que quan Déu crida ho fa sempre en el desert: “La conduiré al desert i li parlaré amorosament” (2,16)

St. Joan de la Creu, manifesta: “Com és que no sents o veus Déu en la teva ànima? Perquè és amagat. T’has d’amagar tu i el trobaràs en el teu amagatall”.

Cercar el silenci, fugir de les renous és la millor manera de viure aquest temps de Quaresma, temps preparació per a la Pasqua.

-Jesús passa al desert quaranta dies. Aquesta xifra de quaranta, és simbòlica. Vol dir que Jesús va ser temptat durant tota la seva vida. L’evangelista Marc no té la intenció de remarcar quines van ser les temptacions de Jesús, com ho fan Mateu i Lluc. El que interessa a Marc és ressaltar que Jesús va ser temptat durant tota la seva vida. I la temptació tant de Jesús com la nostra és sempre la mateixa: “tractar de separar-nos del projecte de Déu”. Sortir de pista.

Diumenge passat, en el meu escrit setmanal al Full Dominical, us vaig proposar un pla quaresmal que avui us record. Aprofitem el silenci d’aquest temps quaresmal:

1. Per a viure l’essencial de la vida cristiana: Jesucrist! Sigui ell qui ens vagi educant i reconduint cada moment.

2. Per aprofundir  l’evangeli. Ja coneixem la màxima de St. Jeroni: “Qui no coneix les Escriptures no coneix Jesucrist!”.

3. Per a pregar diàriament. Ningú es fa amic d’un altre si no li parla, si no el mira els ulls, si no passa temps amb ell.

 4. Per a celebrar l’Eucaristia cada diumenge. Qui la celebra, recorda i viu cada vegada que només el servei, l’entrega, el compromís, és camí de salvació, de resurrecció.

5. Per a participar del Sagrament de la Reconciliació. I és que confessar-nos ens és imprescindible per a viure la pau en noltros mateixos i en Déu.

 6. Per preparem-nos a renovar, el Dia de Pasqua, les promeses baptismals. Un batiat ha de viure tal com Déu mana.

7. Per aconseguir els valors de l’evangeli. La nostra presència cristiana sols serà creïble si va seguida del nostre testimoni.

8. Per a fer nostres les necessitats essencials dels altres. I és que “Ningú pot dir que estima Déu sinó estima als seus germans”.

 9. Per a ser austers. Qui vol ser un bon cristià ha d’aprofitar l’abstinència de les coses supèrflues com autodisciplina, i el dejuni com a experiència de solidaritat.

10. Per a viure la mort i la resurrecció de Jesús. Qui viu de cara a Pasqua, com Jesús, posa en mans de Déu les seves temptacions, el seu patiment, les nits de la seva ànima.

J. Bosco Faner