10 de febrer de 2012

Diumege VI any B (15/02/2012) - Reflexió




Vivim en una societat que exclou i margina, i fins i tot margina a no pocs quan són infants. Hi ha pares despreocupats que no dediquen prou temps als seus fills, hi ha en el món un munt de fillets i filletes que viuen abandonats es carrer... Vivim en una societat que crea persones destinades a ser excloses: els delinqüents, els antisocials, els empresonats, els sense papers, els il·legals, persones grans que ningú es preocupa per ells i viuen i moren tots...

            I els marginats són persones concretes.  El llibre del levític, primera lectura, ens posa un cas concret: els leprosos. El significat de la paraula lepra ja és terrible: “Aquell que Déu ha ferit fortament”. En aquell temps qui patia aquesta infermetat era un refusat perquè es creia que era Déu mateix que, donant-li aquesta infermetat tan inhumana, el repudiava.

            I és a partir d’aquest exemple, aplicable a tots els marginats de la nostra època, que hem d’entendre l’actuació de Jesús a l’evangeli.

-Jesús es compateix d’ell. En grec la paraula compatir es refereix a la tendresa i sensibilitat que té una mare a favor del seu fill. Ja us podeu imaginar quina devia ser la seva mirada.

-Jesús s’hi apropa i fins i tot el toca. Fa el que estava totalment prohibit. El verb “tocar” és molt significatiu als evangelis. Jesús toca leprosos, sords, cecs, morts... També ell es deixa tocar per aquelles persones que el cercaven amb delit perquè volien ser escoltades o curades. Per Jesús, atendre als altres, estimar-los de ver, és el que realment importa. Un marginat és aquella persona que Déu atén i estima d’una forma especial. Un marginat és un preferit de Déu.

Fer d’un marginat un amic, és viure una experiència sagramental de primer ordre. És reconèixer que tota persona humana és sagrada perquè és un fill de Déu.

En aquesta perspectiva celebram, diumenge, la campanya contra la fam que cada any ens recorda “Mans Unides”. L’Església ens crida, i en aquest temps actual de manca de feina i de crisi econòmica, ho fa constantment, a sentir la fam i les necessitats dels altres com si fossin nostres, perquè ho són.

El lema de Mans Unides, enguany, és “La salut, dret de tots. Actua!” És escandalós que morin milions de persones per infermetats perfectament curables; és escandalós que poblacions senceres visquin avui enmig de condicions higièniques i sanitàries infrahumanes; és escandalós que es destinin recursos per afavorir les guerres i es neguin o minvin els recursos per aliments.

Demanem-nos què és el que estem disposats a compartir amb els més necessitats i donem gràcies per participar de l’Eucaristia a Parròquies que entregaran integrament la col·lecta d’aquest diumenge a favor d’aquesta campanya i, fins i tot, algunes d’elles organitzaran, a més, vendes de menjars per aconseguir satisfer encara més aquest objectiu.

Que Déu ens ajudi a posar el nostre gra d’arena a favor dels qui més malament s’ho passen.
J. Bosco Faner

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada