404 PASSI PER RECURSOS HUMANS.

404  PASSI PER RECURSOS HUMANS.

         Aquell divendres la Montse va trobar sobre la taula de treball un paper que deia. “ Passi, si us plau avui mateix pel departament de recursos humans. El dilluns ja no vindrà a treballar”. La Montse de forma rutinària havia obert el seu ordinador, i estava en blanc. Tota la informació havia sigut esborrada o copiada en un altre lloc.

         La Montse està asseguda davant la seva taula de treball. Fa 8 anys que és a la feina. No ha faltat ni un dia, moltes tardes ha sortir de treballar bastant més tard de l’horari convingut. Les llàgrimes li van caient. Era previsible que passes això, com en el Ferran, la Lupe o l’Antoni, que ja són fora des de fa setmanes.

         A “Recursos humans” li han explicat que ho senten molt, que estan molt contents de la Montse, que si un dia les coses canvien és molt possible que la tornin a cridar, que ara no es comprometen perquè no saben si tota l’empresa se’n anirà en orris. “Tenim preparat –li diuen - els diners que li pertoquen. Montse, aquí té dos sobres. Pot escollir el que més li interessi. En el primer hi ha la quantitat legal que hem calculat. En el segon li hem afegit la quantitat que si ens volgués portar a judici li pertocaria, cas de perdre nosaltres. Hem pensat que potser sigui millor per vostè i per nosaltres deixar-ho ja tancat i evitar-nos tot l’enrenou que significa. vostè té la paraula. En tot cas tan si agafa un com l’altra tingui la bondat de signar el rebut”.  

         La Montse no està per judicis. Agafa el sobre i signa. Potser s’ha equivocat. Però emocionada i amb molta ràbia només té ganes de fugir, recollir les coses i marxar, marxar i marxar.

                 --------------------------------------------------------------

Aquestes coses estan passant. No són comèdies inventades. Són multitud de dones i homes, grans i joves, preparats o no tant, amb experiència o sense.... i tots i totes amb la dignitat de sers humans, de ciutadans, de fills de Déu.

Cada cas porta la seva frustració, la seva incertesa, les pors... les ferides a les responsabilitats familiars, els mals humors, les fugides a formes de dependència

Hi ha qui diu: paciència és la crisi.

No. La crisi és un resultat d’un sistema pervers. Un capitalisme lliberal que ha jugat fins al límit del guany especulatiu financer, que destil·la olor a podrit 

Cada dia preguem “Vingui a nosaltres el Vostre Regne”... i ens cal actuar amb coherència amb les paraules de Jesús, que ens va ensenyar a pregar i a denunciar i a lluitar per la justícia de forma evangèlica incombustible  perquè “es faci la Voluntat del Pare a la terra com en el Cel”  

Jesús Renau