REFLEXIÓ DE L'EVENGELI DEL DIUMENGE 2 T.O. B

                  

 Si estem atents als verbs i a les actituds de l’evangeli d’aquest diumenge segon del temps ordinari, hem de concloure que la trobada amb Jesús es viu quan sentim atracció, passió, enamorament per la seva persona: pel que hem sentit dir d’ell, per la seva presència, pel com hem viscut la nostra primera trobada...

            La primera trobada que vivim amb qui sigui és molt important. Després hi haurà un temps de coneixement, d’aprofundiment, de rectificacions... Però la primera trobada és molt important.

            Jesús causa impressió a Joan Baptista des del primer moment. Diumenge passat, batiant Jesús, primera trobada amb ell, va sentir la veu de Déu que deia: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escoltau-lo!”. I a partir d’aquí, quan es torna trobar amb ell per segona vegada, comunica als seus deixebles el que ja és li una convicció: “Mirau l’Anyell de Déu!”.

            Tenir una primera trobada agradable amb algú és molt important. Si la tenim, parlant d’ell als altres els comunicam, al mateix temps,  la simpatia que sentim per aquesta persona en concret. I, és clar, els qui escolten la nostra comunicació se’l miren també agradablement. És el que va passar a dos dels deixebles de Joan. Els dos, sentint el que de Jesús deia Joan el Baptista, el van seguir. El van seguir per l’afecte que Joan els havia comunicat parlant d’ell.

            Imagin quina va ser la mirada de Jesús quan es va girar cap a ells i els va demanar intentant que el seu seguiment no fos tan sols cordial sinó raonat: “Què voleu?”. I ells, atrets per la seva persona, van respondre dolçament ferits: “Mestre, on habitau?”. I Jesús, sempre acollidor, els obsequia dient: “Veniu i ho veureu”.

            Segur que aquesta trobada del deixeble anònim i d’Andreu amb Jesús va ser tan intensa, que no sols recorden que es va produir a les quatre del capvespre sinó que, a més, Andreu just es troba amb el seu germà Pere, li diu directament: “Pere, hem trobat el Messies!”. I com totes aquelles comunicacions sortides d’un cor que estima, aquesta també entra en el cor de Pere i,  es deixa acompanyar per Andreu fins a Jesús.

            Les primeres trobades són fonamentals. És fonamental la primera paraula que sobre Jesús, l’Església i Déu senten els fills per boca dels seus pares; la presència del rector i de la comunitat cristiana quan uns pares demanen el baptisme pels seu fill... 

El primer contacta que viu algú amb la nostra comunitat cristiana crea interès o desinterès, crea cordialitat i enamorament o refús i distanciament.

            Avui, un dia més, sent que ningú transmet el que no viu. Per a ben transmetre Jesús des del primer moment,  hi hem d’estar units, enamorats, compenetrats.

J.Bosco Faner