"Oh, si esquincessis el cel i baixessis!" (Is 63, 19). El Baptisme del Senyor

"Oh, si esquincessis el cel i baixessis!"  (Is 63, 19)

Amb el baptisme del senyor es tanca el temps de Nadal i el cicle de les diverses epifanies – manifestacions -. Avui, Jesús convertit en un homo bo de Natzaret s'acosta al riu Jordà per rebre el baptisme de Joan. Ell no necessitava  el baptisme de conversió per al perdó dels pecats (Mc 1, 4), per açò Joan s’oposà (Mt  3, 14), però en posar-se  a la cua, com un jueu més, que esperava batejar-se se solidaritza amb els pecadors del món, tots noltros, perquè Ell, que era de condició divina, no és volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,  (Fl 2,6) convertint-se en el Servent de Déu que accepta la missió de salvar els homos carregant amb els seus pecats (Is 42, 1-9). Jesús es presenta  - es manifesta-  de forma humil, sense gestos extraordinaris, sense miracles...  però després d'aquesta experiència, un cop batejat, en sortir de l'aigua (Mt 3, 16) pren consciència de la seva  identitat més profunda per açò sent realitzada aquella pregària del poble d'Israel: “Oh, si esquincessis el cel i baixessis!, Al teu davant és fondrien les muntanyes ! “ (Is 63, 19), Jesús comprèn que Déu Pare l’estima com a Fill (Mt 3, 17) i desitja que tota la humanitat arribi a ser-ho.

La resposta de Jesús és afirmativa, un sí a la missió de la construcció del nou Poble de Déu. Però... com hauria d'exercir aquesta tasca?. Llavors l'Esperit l’empeny al desert -espai de recerca, lluita i combat- per aclarir la voluntat del Pare. Allí serà temptat a exercir el seu “liderat”  al mode humà – riquesa, poder, bona imatge – i tan sols llavors, en aquell espai de soledat i buido descobreix que la seva missió passa per convertir-se en l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!  (Jn 1, 36)

És important contemplar la teofania que té lloc en el baptisme de Nostre Senyor sense deslligar-la de la narració del desert,  els cristians, igual que Jesús, hem de deixar-nos conduir per Déu en la nostra  vida, més que desitjar d’agradar als homes o ser acceptats per la societat. A les nostres comunitats en moltes ocasions vivim en situació de “desert” i sentim la temptació d'omplir el buit amb la nostàlgia del passat, la seguretat d'allò que es coneix, o amb l'activisme...  hem de descobrir en aquesta situació la presència de l'Esperit que empeny a la seva Església  al desert per preparar-la per a una nova etapa.

V.Ll