EPIFANIA DEL SENYOR. REFLEXIÓ DE L'EVANGELI

Tal dia com avui, quan era petit, dia sis de gener era només la festa dels Reis. Jo no entenia quasi res o boni bé res del que avui en diem Festa de l’Epifania del Senyor.

Per jo, com dic, era la festa d’uns reis que venien d’Orient i que, així com havien ofert a Jesús or, encèns i mirra, ara em donarien a jo molts de regals.  Però, el significat d’aquest dia, a poc a poc, s’ha anat esclarint un poc més.

Per a uns segueix essent la festa dels regals. Festa dels regals que té molt a veure amb el consum pel consum, però que té una vessant prou positiva: tenir present aquells que més estimam i correspondre a la seva amistat i familiaritat agradable amb alguna cosa visible, amb una ofrena.

Per uns altres, aquesta festa adquireix cada vegada més, i és una sort, el seu significat original. És el dia en què els cristians reconeixem com Déu, en Jesús, s’ha revelat a tots els homes i dones del món, a totes les cultures.

A hores d’ara, molt reconeixem que ni tan sols sabem si els reis eren un, dos, tres o més. El que sí sabem és que eren savis amants de les estrelles que res tenien a veure amb els reis que seuen prepotents als seus trons a l’estil d’Herodes.

Herodes representa aquells personatges de tota la història humana que guarden i defensen el seu poder amb molt de zel. Que el guarden i defensen fins el final, caigui qui caigui. Fins i tot, com hem vist durant el 2011 en no pocs països, a costa de la vida de molta gent innocent. És aquell poder que creu que tot ho té controlat, que tot ho empra a favor propi, però que un dia s’adona que ni la vida ni la història és fruit d’un càlcul lògic o matemàtic i que ha d’assumir el seu error, la seva equivocació, els seus límits, el seu final.

I els savis d’orient són aquells altres que, tot i essent savis, s’adonen que la vida calça sorpreses constantment. S’adonen que si els llibres són importants per a definir, per a controlar, per a  concloure... no poden definir, ni controlar, ni concloure res definitivament. La vida no és guiada per la ciència sinó per una estrella, per algú que va conduint – i amb la sorpresa total de qui tot ho controla i defineix – cada moment, cada època de la història.

 La festa dels Reis és la festa mitjançant la qual la història del Déu encarnat ens sorprèn revelant-se i fent entrar en el silenci més profund als poderosos i als savis de sempre.

No governa la vida dels humans el poder que exhibeixen els orgullosos de tot el temps. No governa la vida dels humans el domini de la ciència o de la tècnica. La vida dels humans és i sempre serà guiada per una estrella, per un misteri, per un silenci que ens demana la nostra adoració més sagrada. Adoració viscuda des de la humanitat, des de la finitud del nostre ésser.

Assumim avui amb afecte els regals que la tradició dels nostres pobles ens posa a les mans en consideració de l’afecte dels nostres amics i familiars. Però avui, un dia més, reconeguem que l’or dels savis oferts a Jesús és reconeixement de la seva reialesa. L’encès, és reconeixement de la seva divinitat. La mirra, és reconeixement de la seva humanitat. El Déu en qui creiem és proper, és humà, sap el que és viure, patir, somriure, moriré, transcendir...


J. Bosco Faner