DIUMENGE TERCER DURANT L'ANY - GLOSSA

 

Diumenge III de durant l’any.
Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

Mc 1,14-20


Imaginem que tenim un receptor de ràdio que, per molt que girem el dial, només capta una emissora. D'altra banda no podem controlar el volum: unes vegades, el so amb prou feines és audible; altres, és tan fort que ens destrossa els timpans. I, a més, és impossible apagar-lo, encara que de vegades sona baix, de sobte es posa a sonar estrepitosament quan el que volem és descansar i dormir. Qui pot suportar una ràdio que funciona de semblant manera! I, no obstant això, quan el nostre cor es comporta d'una manera semblant, no només ho suportem, sinó que ho considerem normal i fins humà.

Si volem reparar la ràdio, hem d’estudiar radio electrònica, i si volem reformar el nostre cor, ens hem de prendre temps per a veure que només si ens aferrem a les coses que Déu ens regala perque les gaudim, ès quan el “gran convit de la vida” es fon en cendres a la nostra boca. I per tant, hem de triar entre posseir o gaudir els dons de Déu.

Pot ser que el nostre cor cerqui raons per negar-se a gaudir dels dons de Déu sense posseir-los. Serà senyal de que la nostra possessivitat encara no ens ha fet patir prou com per desitjar reparar la nostra “ràdio espiritual”. També ès possible que no es resisteixi a acceptar tal veritat; en tal cas, alegrem-nos d’açò; ès senyal de que la conversió, “la remodelació del nostre cor”, ha començat. I que a la fi, el Regne de Déu – la vida reconfortantment despreocupada dels fillets – s’ha posat al nostre abast, i esteim a punt de tocar-lo amb els dits per prendre possessió d’Ell.

Si el món jo vull canviar
Jo mateix m’he de posar a prova
Com el que va néixer a una cova
Que per Ell mateix començà
I si jo em vull millorar
De paciència en necessit roves
Vull creure la bona nova
I el meu cor remodelar





El sufi Bayacid diu de si mateix:

“De jove jo era un revolucionari i la meva oració consistia en dir a Déu: ‘Senyor, donau-me forces per canviar el món’”

“A mida que em vaig anar convertint en un adult i vaig caure en el compte de que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva oració i vaig començar a dir: ‘Senyor, donau-me la gràcia de transformar als que entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i amics. Amb açò em don per satisfet’”.

“Ara, que som un vell i tenc els dies comptats, he començat a comprendre lo estúpid que he estat. La meva única pregària ès la següent: ‘Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a jo mateix’. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida”.

Tothom pensa en convertir l’humanitat. Quasi ningú pensa en convertir-se a sí mateix.
Josep Guardia - Glossador

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog