Diumenge IV B de l'any (29/01/2012). Reflexió


               


          Segur que heu escoltat bé i heu vist aspectes importants de les lectures d’avui que hem tenir present i, a la mesura del possible, aplicar-nos-ho.

Per a començar podem dir que l’evangeli d’aquest diumenge i del pròxim, ens comuniquen, sense ser possiblement la seva intenció, el què fa Jesús durant les 24 hores d’un dia de festa, un dissabte per al poble d’Israel. Ens diu, senzillament, que:

- Quan encara era fosc, ho veurem diumenge pròxim, Jesús s’aixeca de bon matí, va a un lloc solitari i resa. Jesús és incapaç de començar un dia qualsevol sense comunicar-se amb el seu Pare, amb Déu. A ell li confia la jornada que comença. A les seves mans diposita tot el que ha de dur a terme durant el dia. Sense tenir present el seu Pare és incapaç de fer res, de portar a terme qualsevol acció. Abans d’actuar, resa. Ens hem d’acostumar a viure aquesta pràctica si volem ser cristians, si volem tenir a Jesús com a referent de la nostra vida. Des de petit he viscut aquesta experiència que em van ensenyar els meus pares. No és aquesta ni una experiència antiga ni una experiència moderna. És, només i sobretot, una experiència cristiana que també noltros, cristians, l’hem de viure i transmetre.

- Durant el matí, quan el sol ja ha sortit, va a la Sinagoga i allà ensenya, fa catequesi. I ensenya no rutinàriament, com els mestres de la llei; ho fa amb autoritat. Creu el que diu.  Sabeu què pensava amb la meva pregària? Pensava que més interessant que fer una catequesi o un sermó, més interessant que tenir una conversa qualsevol, és creure el que es diu. Mirau com en aquest fragment de l’evangeli no s’ens diu res del que va dir Jesús. El que va tocar el cor de la gent i de l’evangelista Marc que ens ho transmet, és la forma en que ell predicava: “Predicava amb autoritat” “Predicava d’una forma convincent”. Tenir conviccions quan un parla o comunica alguna cosa, és essencial. Aquests dies he viscut la mort d’una persona que m’ha impressionat positivament perquè ha mort vivint la convicció que havia de donar gràcies per haver viscut durant 81 anys, i perquè durant la vida havia après a perdre. Haver après a perdre, li era en aquestes hores del tot necessari.

- Jesús, després d’haver anat a la Sinagoga, va a casa de Simó i Andreu. Visita la família d’alguns dels qui són els seus deixebles. Una altra cosa, idò, per tenir present: visitar amics i familiars durant els diumenges ho hem de considerar com alguna cosa típicament cristiana. Avui no són pocs els qui durant aquests dies comparteixen taula amb amics i familiars, amb avis, amb pares, amb tots els fills. Ho hem d’accentuar cada dia més. No deixem perdre aquest bon costum i visquem-lo amb aquesta salsa cristiana, amb aquest perfum cristià que té el visitar-nos, el compartir taula, el passar una estona junts.

- Jesús, a l’hora en que sol es comença a pondre, després d’haver dinat amb Pere i Andreu i amb la sogra de Pere, després d’haver viscut una bona sobretaula amb ells, es disposa a curar malalts i endimoniats. Acull persones que viuen discapacitats. I aquesta acollida també la fa amb autoritat. Els aporta atenció, atén a cadascú segons la seva circumstància i, a algú, que es troba enredat amb una situació del tot difícil, una situació que en diem demoníaca, li diu en coratge: “Va, surt d’aquesta!” (“Calla i surt d’aquest home!”). La presència de Jesús és acollidora, però també és curativa. Jesús acull i sana.

Bé, avui hem conegut el que feia Jesús durant el dia de festa, un dissabte. Que ens servesqui de guia. Diumenge, cada diumenge, preguem, anem a l’Església, escoltem atentament la Paraula de Déu, visitem amics i familiars, compartim taula amb ells, vulguem acollir a algunes persones que viuen dificultats i siguem, a favor d’ells, persones que parlant amb coratge els ajudem a sortir de la seva difícil situació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog