L'EVANGELI DEL DIUMENGE, Reflexió en forma de glosa

Diumenge IV d’Advent. Déu t’ha concedit el seu favor i tindràs un fill. Soc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules. (Lc 1, 26-38)

Es deia d’un sant que, cada vegada que sortia de casa seva, deixant les seves activitats quotidianes per anar a complir els deures religiosos, solia dir: “...I ara et deixo, Senyor. Me’n vaig a l’esglèsia.”

No sempre faig lo que voldria

La glossa molt no he elaborat

Sent sa filleta que ha plorat

Deix anar la poesia

I com la verge Maria

Al petit jo he abraçat

I com esclau m’he abandonat

A qui te la sobirania

I a la glossa d’aquest dia

El mot esdevé encarnat.

Bep Guardia, catequista i glosador

Diumenge III d’Advent. Vingué a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom arribés a la fe.  Jn 1,6-8.19-28

Quan el savi i erudit

Predica entre duna i duna

La millor i més gran fortuna

Que mai s’havia gaudit

Quan indica el llum de la lluna

Persona n’hi ha més d’una

Que mira la punta del dit.

Bep Guardia, catequista i glosador

Diumenge II d’Advent. Aplaneu el camí per al Senyor. Mc 1,1-8

Per allà on passa el Senyor

Transfigura el cor bipolar

Ell sol reblir i emplenar

L’enfonsat dins la depressió

I si el cor te dalt un turó

L’arrogància fa abaixar

Nostre cor hem d’aplanar

Per donar pas al Senyor.

Bep Guardia, catequista i glosador

Diumenge I d’Advent. Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa. Mc 13,33-37

Vegades un servidor es perd

Amb la paraula sentir

O pel món anar i venir

Però fins a n’es mot més cert

En vida l’hem de convertir

I l’evangeli seguir

Ès estar sempre despert

Lo que trob un bon encert

Que quan sent l’amo dins de mi

Ès quan més tranquil puc dormir

I amb es portell del cor obert.

Bep Guardia, catequista i glosador