Diumenge 4r. d’Advent 18 de desembre de 2011 - Reflexió de l'Evangeli.


Nadal ens arriba ple de contingut: L’àngel anuncia a Maria que serà Mare de Jesús, del Fill de Déu. Què vol dir tot açò? Maria, no entén res i ho demana. Hi ha, però, per part seva, acceptació i confiança total: “És faci en mi el que Déu vol!”.
Nadal no és una època més entre tantes d’altres.  És una data que ens recorda i ens fa viure qui és Déu. Déu no vol, com recorda Natan a David a la primera lectura, un temple preciós per a Ell. El que Déu vol és que cada persona es converteixi en el seu Temple. A Déu no li interessen els temples de pedra si els qui hi habiten no s’han convertit primer i sobretot, en temples seus.
                Nadal ens anuncia que Déu habita i espera ser concebut a l’interior de cadascú. Ell espera amb ganes el nostre sí decidit. Espera de tots el sí que ja María li ha dit en nom de tots: “Es faci en mi el que tu vulguis!”
                Nadal dóna un sentit complert a dues voluntats: La voluntat de Déu de fer-se humà, i la voluntat humana d’acollir Déu, de viure amb Déu totalment. Déu espera que els humans no perdem la capacitat de reconèixer que portam la seva identitat, que són imatge seva. I..., els humans, ens posam sota el mantell de Maria i just al seu costat li demanam forces per dir com ella: “Es faci en mi el que tu vulguis”. I és que, el que en el fons volem, els humans, és aconseguir ser el que Déu vol. No vivim bé, ens incomodam, quan construïm una societat de rics i pobres, d’esclaus i lliures, de marginats, de sense casa, de sense feina,  de sense espais familiars, de sense esperança per a molts, de sense interioritat, de sense silenci, de sense respecte... ¿Hi ha alguna decisió de la història humana que hagi tingut més repercussió en la humanitat que aquesta? ¿Hi ha res que ens pugui despertar més la nostra atenció, si ens hi fixam, que l’Encarnació del Fill de Déu?

J. Bosco Faner

Comentaris