Lectures de Isaïes






LECTURES D’ADVENT
Isaïes – els profetes

Déu ho és tot per Israel, però Israel, més estúpid que el bou que coneix al seu amo, ignora al seu Déu

Escolta, cel! Estigues atenta, terra!
El Senyor parla:
«He criat fills i els he ennoblit,
però ells s'han revoltat contra mi.
Un bou coneix el seu propietari,
i un ase, l'estable del seu amo,
però a mi, Israel no em coneix,
el meu poble m'ignora.» (Is 1, 2-3)

Isaïes senyala quines son les característiques del Messies.

Un rebrot naixerà de la soca de Jessè,
brotarà un plançó de les seves arrels.
L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneixement i de reverència pel Senyor;
esperit que li inspiri com reverenciar-lo.
No jutjarà per les aparences
ni decidirà pel que senti a dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres.
La seva paraula serà un flagell en el país,
una sentència que farà morir el malvat.
S'armarà de justícia,
se cenyirà de fidelitat.
El llop conviurà amb l'anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà.
La vaca i l'óssa pasturaran juntes,
jauran plegades les seves cries.
El lleó menjarà palla com el bou,
l'infant de llet jugarà vora el cau de l'escurçó,
el nen ficarà la mà a l'amagatall de la serp.
Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la muntanya santa,
perquè el país serà ple del coneixement del Senyor,
com l'aigua cobreix la conca del mar.
Aquell dia, el rebrot de Jessè
s'alçarà com a bandera entre els pobles;
les nacions li demanaran consell,
i el lloc on habitarà serà gloriós. (Is 11, 1-10)




Un altre profecia messiànica, sobre el poble brillarà una llum, el senyal serà un fillet, com una nova creació.

El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país tenebrós.
Tu, Senyor, els has multiplicat,
els has omplert d'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors que es reparteixen el botí.
El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l'espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat com el dia de Madian.
Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.
Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla
la insígnia de sobirà.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre», «Príncep de pau».
Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
Això és el que farà
l'amor ardent del Senyor de l'univers.
(Is 9, 1-6)





El poble pateix l’exili, Isaïes anuncia que Déu els guiarà amb aquest nou èxode a la terra definitiva.

Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert
un camí al Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta per al nostre Déu.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
Llavors apareixerà la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat.»
Una veu diu: «Fes una crida!»
I una altra respon: «Quina crida he de fer?»
«Proclama que els homes són tots herba
i que la seva bondat és com la flor dels prats:
l'herba s'asseca i la flor es marceix
així que bufa l'alè del Senyor.
Ben cert: els pobles són herba!
L'herba s'asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu dura per sempre.»  (Is 40,3-8)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog