Any C. Diumenge XXIII (8/09/2019)

Som autèntics deixebles de Jesús?

En el camí cap a Jerusalem, Jesús continua impartint els seus ensenyaments per a un veritable deixeble. Jesús, d'una manera clara ofereix les condicions imprescindibles per a pertànyer al grup dels seus seguidors.

El centre d’aquest text està en l’últim verset: “el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu”. Hi veiem que Jesús es dirigeix als qui ja són deixebles seus i volen continuar essent-ho, i els diu que l’autèntic deixeble ha de compartir el despreniment que és característic de la manera de viure del Mestre.

La radicalitat del seguiment de Jesús compromet i allibera!. “Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu”. El veritable deixeble ha de centrar la seva vida en Ell i contemplar-ho tot des d'Ell.

“Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu”. Seguir Jesús és un acte de llibertat fruit d’una decisió presa amb llibertat. Però no hi ha res, cap àmbit de la vida –des de les relacions amb qualsevol persona fins als racons més profunds de la pròpia intimitat–, que s’escapi a les conseqüències que té el seguiment de Jesús.

També avui, Jesús s'atura i es gira cap a nosaltres per dir-nos les mateixes paraules... Necessitem que el Senyor ens recordi que per ser vertader deixeble seu, el primer en la nostra vida ha de ser Ell, i des d'Ell el servei al Regne de Déu. Exigent? Potser sí, però si no tenim com a centre de del nostre SER i FER a la Persona de Jesús, tot es converteix en cansaments i queixes.

Hem de examinar seriosament com és el nostre seguiment, hem de calibrar si en aquest, pesen més els nostres interessos o els del Regne. Necessitem molta pregària, molta conversió per comprendre i acceptar les paraules que el Senyor ens dirigeix en l'Evangeli d’aquest diumenge.