Festa de la Trinitat

Celebram una festa molt important per als cristians: La Trinitat de Déu. Déu és Pare, és Fill i és Esperit Sant. Déu és Amor, és comunitat sense fissures o separacions. Déu és Unitat. L’evangelista Mateu narra que Jesús demana a la comunitat dels seus seguidors que facin deixebles seus per tot arreu, batejant-los en el nom de la Trinitat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

            Sí, Déu és Pare. Déu és el meu i el teu Pare. El Pare d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Déu és el Pare de tots els qui han viscut, com ens diu el llibre del Deuteronomi, totes les èpoques que ens han precedit, i la nostra, i la que ja s’està gestant. Déu és el Pare que ens acompanya a tots i a qualsevol moment.

            Quan l’altre dia algú em telefonava i em comunicava que el seu germà de 51 anys havia mort d’infart anant pel camí de cavalls, em deia a mi mateix: Déu entén les seves llàgrimes, Déu les fa seves com a bon Pare, Déu està al seu costat. Quan algú se’m comunicava en el facebook i em deia: “Bosco tenc documentals que parlen sobre l’origen del món i et puc dir que crec que Déu és el Creador de tot”, sentia que Déu Creador, que Déu Pare també era present en les nostres comunicacions virtuals, i ens ajudava a uns i a altres a poder-lo conèixer més, i coneixent-lo, poder-lo estimar més.

            Déu és Pare, és “Abbà, llegim a la segona lectura de la carta als cristians de Roma. I és que és criteri acceptat entre els estudiosos, com ens diu el llibret de la Missa de cada dia, que aquesta expressió, d’estreta intimitat, no és només la que Jesús feia servir quan s’adreçava a Déu-Pare, sinó la forma d’iniciar habitualment la pregària en les primeres comunitats cristianes. Els primers seguidors de Jesús es dirigien a Déu dient-li “Abbà”, Pare.

            Noltros també, avui, ens hem de dirigir a Déu amb aquesta expressió tan senzilla per autèntica i pròpia de la infància “Abbà” “Papà” “monparet”. Jo us hi convid a fer-ho en tot moment. Just quan els dematins obrim els ulls i gaudim del dia que neix, com quan hem de tancar els ulls perquè la fosca del dia, d’una situació qualsevol, et demana entrar a dins del teu més íntim. En qualsevol circumstància posar-nos en braços de Déu, és tan tendre com autèntic.

            El Déu que Jesús ens mostra és un Déu entranyable, amorós, respectuós amb tots i cadascun dels seus fills i de les seves filles. Un Pare tot bondat i tot amor, un Déu-Abbà.

            Un Déu que ens escolta, com a bon Pare, fins i tot amb un bell somriure, somriure de comprensió, somriure de coratge, quan li diem fins i tot: “Senyor, quan sembla que avui els cristians catòlics molestam a alguns que sempre ens tenen a la boca i no per proferir missatges agradables, ajuda’ns a no perdre el nostre coratge. Feu-nos adults sense deixar de ser infants, sense deixar de sentir la necessitat total que tenim de Tu. Donant-nos, la força del teu Esperit perquè arreu continuem proclamant amb senzillesa la teva paraula; perquè arreu continuem convidant a les persones a batejar-se en nom teu; perquè arreu ens acompanyi la teva presència, la teva pau, el teu amor incansable.

            Pare, que la teva Paraula, revelada pel teu Fill Jesús, nidi als nostres cors. Que la nostra mirada es fixi en Ell, revelació com és teva. Que no cerquem cap més Déu que el Déu Pare que ell ens ha ensenyat. Que, gràcies a ell, et reconeguem sempre com l’Únic Déu, el Déu de l’Amor, el Déu bondadós, el Déu de la Pau, el Déu sempre Creador, el Déu Misericordiós, el Déu senzill company de camí, company qye mai ens deixa tot sols.

            Pare, que sempre la nostra vida estigui en comunió total amb tu. Que valorem la pregària que  Jesús ens va ensenyar. La pregària que ve encapçalada amb el nom de Pare. Una pregària que denota el respectes que mereixes (sigui santificat el teu nom). Una pregària que expressa el nostre desig més íntim (Vengui a nosaltres el vostre Regne). Una pregària que ens diposita a les teves mans (Es faci’s la vostra voluntat).

            Pare, que el nostre fer, el nostre ésser tengui el teu caràcter, visqui en tot moment la unció del crisma que se’ns va concedir el dia del nostre Baptisme. Que tothom reconegui que som fills teus, que Tu ens has infós caràcter, personalitat, identitat.

            Pare, que sols pronunciant el teu nom s’elimini de nosaltres tota amarguesa, la ira, la impaciència, la fatiga, el descoratjament...

            Gràcies, Pare, per ser qui ets i com ets. Gràcies per fer-nos els teus fills.

J. Bosco Faner