L'ASCENSIO DEL SENYOR

L’ascensió culmina el camí de Jesús: encarnació, assumir la normalitat del treball i de la vida diària, arribar a la maduresa de l’aportació a favor dels altres, la predicació del Regne, la passió, la mort, la resurrecció, l’aparició als apòstols i a molts d’altres i, finalment l’Ascensió al cel. Amb el gest de l’Ascensió Jesús assenyala quin és el nostre horitzó: la total unió amb el Pare, assumir d’on venim i cap on caminam.

            Seguir Jesús és començar un camí que no té límits, que no té fronteres, que sempre va més enllà. L’Ascensió ens assenyala un munt de coses:

-La nostra vida sols té sentit si, just al seu final, pot ser presentada com una ofrena al Pare. El Pare la pot acollir com el regal d’una vida que l’ha tingut constantment present.

- L’ascensió ens diu que la nostra vida sols té un objectiu essencial, prioritari: fer d’aquest món un món a favor de tots, el món que Déu Pare desitja.

- L’Ascensió ens recorda que en aquesta vida no tots els valors tenen el mateix pes, la mateixa importància. Estimar tal com Déu ens ha estimat i tal com Déu estima tota l’obra de la creació, ha d’ocupar el primer lloc. La nostra vida ha de lluir discerniment. Hi ha coses importants i d’altres relatives. Hi ha objectius, actituds, accions que sobrepassen els altres objectius, actituds i accions.

- L’Ascensió ens fa veure que hi ha moltes coses encara per a corregir, per a polir en aquest món. No podem ser uns indiferents, uns passotes. La nostra vida ha d’assumir responsabilitats. Ens hem de comprometre. “Anau per tot el món i predicar a tothom la Bona Nova de l’evangeli”.

- L’Ascensió ens fa tenir una visió universal. Ja és molt procurar que el nostre espai sigui un espai digne pels demés. Però també hem de procurar que l’espai dels altres sigui també un espai a favor de tothom. Si vivim bé, ens de preocupar perquè visquin bé també els altres; si tenim salut, ens hem de preocupar pels qui no tenen salut; si tenim possibilitat d’estudiar, ens hem de procurar per la bona formació intel·lectual de tots, etc. El Regne de Déu s’ha d’implantar arreu del món, no sols a ca meva i no sols a dins meu vivint pau interior.

- L’Ascensió inclou viure una bona formació catequètica i teològica. El Llibre del Fet dels apòstols ens diu: “En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyà, des del principi fins el dia que fou endut al cel”.  Nosaltres, els cristians, no podem considerar acabada una jornada, i manco una vida,  sense haver intentat, posant-hi ganes i cor, ensenyar el contingut i la persona de Jesús.

- L’Ascensió suposa assumir la crida a la missió d’evangelitzar, de catequitzar, de celebrar la fe. Som missioners i missioneres. Hem estat elegits per a donar conèixer l’evangeli des del nostre testimoni personal de vida. Som missioners “fins als límits més llunyants de la terra”.

- L’Ascensió vol dir viure tenint capacitat i temps per a mirar el cel. Per intentar no perdre de vista la raó i el per a què de la nostra missió. Només és Déu la raó i el per a què de la nostra missió.

- L’Ascensió implica sentir-nos sempre acompanyats per Déu en el nostre ser missioners: “Ells se n’anaren a predicar per tot arreu, i el Senyor hi cooperava”.

- L’Ascensió ens convida a tenir interès per a conèixer l’espai de Déu, per a tenir Déu present sempre i en cada moment.

- L’Ascensió, finalment, ens indica que Déu ha sembrat en noltros, un anhel de plenitud i de llibertat. La plenitud que cercam no és una il·lusió, és una realitat.

- L’Ascensió ens arriba a dir que si suprimim o si treiem del cor de l’home l’esperança de la seva capacitat de plenitud, desapareixerà el principal motor de la història i del progrés.

Visquem tenint fixada la nostra mirada de cap al cel, i tenint unes mans i un cor a punt per a ser aquells que Déu vol que siguem.