Epifania del Senyor, seguir l'exemple dels Savis estrangers

Els savis han descobert l’estrella que els guia cap a la llum de Betlem, aquesta llum es Jesús que ens il·lumina des de la seva  humilitat. La autoritat del seu temps desconeixia de la seva existència, als poderosos tan sols s’amoïnen quan consideren que poden tremolar els seus solis. I a pesar de la proposta que fan al savis no pensen adorar-lo perquè el seu deu es el poder i el volen conservar a tota costa.

El savis estrangers es guien per la llum que brilla a las fosca, i els porta fins a la cambra on Jesús i Maria, la seva mare, es troben junts amb ell, en moments d’intimitat, es necessari entrar, creuar el dintell de la porta de la por, del que diran, de la mandra, acostarse a la fi i a la cap, per a conèixer a Jesús. Tan sols quan ho fagem així realment el podrem conèixer, al savis d'aquesta manera ho van fer:  van posar al peus del nadó  or, encens i mirra. I la seva vida va canviar radicalment, ja no van necessitar el poder d’Herodes, sinó que el seu camí va ser diferent perquè la llum de la estrella de Jesús ja la portaven al seu cor que il·luminava i guiava el camí de las seves vides.

Nosaltres si desitgem no ser estrangers i ser propers a Jesús tenim que imitar al savis i guiar-nos per la llum del Evangeli, evitant els Herodes que ens faran falses promeses brindant-nos camins de fosca. Tant sols seguint aquesta  llum podrem arribar fins Jesús, i llavors als seus peus hi posarem or, encens  i mirra, es dir riqueses, poder i religió, perquè tan sols en la mesura que supeditem aquestes tres temptacions que tots tenim a la persona de Jesús.