El Baptisme del Senyor. Reflexió de l'Evangeli

Seguint Josep Lluís Corrons, s.j., m’ha agradat el seu comentari, Marc comença el relat d’aquest diumenge i festa afirmant dues realitats sobre Jesús: Ell és el Messies, el Fill de Déu. I el seu Baptisme és l’Epifania, la Revelació del seu misteri i de la seva vocació. En Ell es compleixen les paraules d’Isaïes: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en Ell el meu Esperit...”.

I durant el Baptisme de Jesús, Joan el Baptista és testimoni de tres coses: s’esquinça el cel, davalla l’Esperit Sant i escolta una veu que descobreix la identitat de Jesús: “ets el meu Fill”

L'expressió "s’esquinça el cel" (Is 63,17-19) ens recorda les ganes que té tot orant de que les seves pregàries arribin a Déu i que la presència de Déu arribi i toqui el cor dels humans. (Sal 115, 16. Si el cel està tancat assenyala una situació de soledat. Tot el cap. 63 és un salm de lamentació  per la situació precària d'Israel que se sent abandonat: "som des de fa temps gent a qui no governes, no se'ns anomena pel teu nom; ah si obrissis els cels i baixessis...!" És el que avui també pregam molts.

"Davalla l’Esperit Sant". L'Esperit de Déu descendeix sobre Jesús com ja hoi va fer al principi sobre les aigües, (Gen 1) en figura de colom. Jesús és el Messies, és a dir l'Ungit, l’enviat del Pare.

“La veu que ve del cel”  -clara referència al salm 2 i al primer himne del servent en Isaïes, la primera lectura d'avui- proclama que Jesús és el Fill únic i estimat del qui el Pare en donarà testimoni en la transfiguració i en la resurrecció.

I ens demanam: Com va viure Jesús que ell era el Messies i el servent?

Ho va viure essent la seva vocació, la seva identitat. Al llarg de tota la seva vida Jesús va viure intensament una actitud. Va ser un artesà, obrer, un del poble. No va ser poderós ni va estar entre els grans i els qui detecten poder.

I en aquest marc hi trobem: 1- Una vida lligada al Pare a qui pertanyia: "Jo no he vingut a fer la meva voluntat sinó la voluntat de qui m'ha enviat". 2- Una vida lligada a uns destinataris, estimats del Pare. Els seus destinataris són tota la humanitat  i amb preferència els pecadors, els malalts, els pobres, els desgraciats i els que pateixen: "He vingut a buscar el que s'havia perdut".  3- I així, amb fidelitat, sempre. Amb una dedicació plena, que el defineix: donant-se del tot: el temps, la pròpia persona, les pròpies coses. I 4- no qualsevol forma de servei, sinó servir des de l'últim lloc: "estic enmig de vosaltres com el qui serveix".

Aquesta és la gran revelació que avui celebrem: així és Jesús. Ens cridarà a ser seguidors seus i això voldrà dir ser com Ell servents. La nostra vida, de batiats, ha de ser un total pertànyer a Déu i un servei als altres; sempre, i des de l'últim lloc.

J. Bosco Faner