Diumenge 4r. d’Advent 18 de desembre de 2011 - Reflexió de l'Evangeli.
Nadal ens arriba
ple de contingut: L’àngel anuncia a Maria que serà Mare de Jesús, del Fill de
Déu. Què vol dir tot açò? Maria, no entén res i ho demana. Hi ha, però, per
part seva, acceptació i confiança total: “És faci en mi el que Déu vol!”.
Nadal
no és una època més entre tantes d’altres.
És una data que ens recorda i ens fa viure qui és Déu. Déu no vol, com
recorda Natan a David a la primera lectura, un temple preciós per a Ell. El que
Déu vol és que cada persona es converteixi en el seu Temple. A Déu no li
interessen els temples de pedra si els qui hi habiten no s’han convertit primer
i sobretot, en temples seus.
Nadal ens anuncia que Déu habita
i espera ser concebut a l’interior de cadascú. Ell espera amb ganes el nostre
sí decidit. Espera de tots el sí que ja María li ha dit en nom de tots: “Es
faci en mi el que tu vulguis!”
Nadal dóna un sentit complert a
dues voluntats: La voluntat de Déu de fer-se humà, i la voluntat humana
d’acollir Déu, de viure amb Déu totalment. Déu espera que els humans no perdem
la capacitat de reconèixer que portam la seva identitat, que són imatge seva.
I..., els humans, ens posam sota el mantell de Maria i just al seu costat li
demanam forces per dir com ella: “Es faci en mi el que tu vulguis”. I és que,
el que en el fons volem, els humans, és aconseguir ser el que Déu vol. No vivim
bé, ens incomodam, quan construïm una societat de rics i pobres, d’esclaus i
lliures, de marginats, de sense casa, de sense feina, de sense espais familiars, de sense esperança
per a molts, de sense interioritat, de sense silenci, de sense respecte... ¿Hi
ha alguna decisió de la història humana que hagi tingut més repercussió en la
humanitat que aquesta? ¿Hi ha res que ens pugui despertar més la nostra
atenció, si ens hi fixam, que l’Encarnació del Fill de Déu?
J. Bosco Faner
J. Bosco Faner
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada