Diumenge 3r. d’Advent (10 de desembre de 2011). Reflexió de l'Evangeli.

Joan Baptista als sacerdots i levites que li demanaven: “Qui és tu?”,  va respondre : “Som una veu que crida en el desert: Aplanau el camí del Senyor, com diu el profeta Isaïes”.

            Com diu el llibret de la Missa de cada dia, “una veu és molt si es posa al servei de Déu i és recolzada i abonada per les obres”.

            La nostra veu i les nostres obres són l’instrument que fa servir el bon Déu per tocar a la porta dels cors i despertar el silenci de tants deserts, de tants de cors avui sense vida. I aquesta veu és, segons èpoques, la d’Isaïes, la de Joan Baptista, la de Pere i Pau, la de Sant Agustí o la de Sta. Mònica, la del Beat Ramón Llull, la de Sta. Teresa o St. Joan de la Creu, la del beat  Joan XXIII, la de la beata Teresa de Calcuta o la teva o la meva, si ens posam, com s’hi ha posat tants i tantes durant la història, al servei de l’Esperit Sant i ens deixam modular per Ell.

            Déu pot fer molt amb la nostra veu i les nostres obres si li diem com Maria: “Es faci en mi el que tu vols!”. Us imaginau per un moment què passaria si tots optéssim per dir a Déu: “Es faci en mi el que tu vulguis?”. Què seria l’Església per al món d’avui? I els polítics? I les nostres famílies? ... Tot faria olor d’aquest món nou que esperam amb delit veure’l encetar i prendre força ja avui entre noltros. Seria massa!

Tot portaveu de la veu de Déu, com ens diu St. Pau a la segona lectura:

• Ha de viure sempre content.
• Ha de pregar.
• Ha de ser profètic.
• Ha de pertànyer a Jesucrist.