Diumenge 1r. d’Advent (27 de novembre de 2011). Reflexió de l'Evangeli.

Diumenge 1r. d’Advent  (27 de novembre de 2011)

               

En aquest primer diumenge d’Advent i de l’any litúrgic, Isaïes comença dient: “Vós, Senyor, sou el nostre Pare, el vostre nom, és des de sempre, el nostre redemptor”. Gravem aquestes paraules just començam un any nou. I la lectura segueix amb altres afirmacions que també hem de gravar fortament. Són afirmacions que traspuen el dolor que sentim al cor quan no som fidels a la paternitat de Déu ni a la felicitat que ens dóna viure i actuar units a Déu. Isaïes ho expressa així: “Senyor, perquè ens deixau que ens desviem dels vostres camins, de la vostra forma de ser i de fer?”.  “O Déu,reconcilieu-vos amb nosaltres. Esquinçau el cel i baixau. Veniu a prop vostre”. I l’evangeli de Marc, evangeli que ens acompanyarà durant tot aquest any litúrgic, ens recorda: “Estigueu atents, vetllau. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. Quan vengui l’amo de casa  mirau que no us trobi dormint”.

                

Aquest diumenge primer d’advent expressa dues experiències: Sentim dolor per haver-nos desviat dels camins que ens marca Déu i desitjam viure despertats per a fruir de la seva presència i amistat. Què fer per a revitalitzar la nostra amistat amb Déu?

1. Ser feliços i madurs. St. J. Bosco ens demana ser pares dels joves.

2. Valorar el silenci. Sta. Escolàstica cercà, com Jesús, la solitud.

3. Dialogar, escoltar, estimar. St. Lluci I. demanà fer-ho amb els apòstates i gent que es feia enfora de l’Església.

4. Caminem “lliures d'equipatge”. St. Joan d'Àvila  sembrà constantment.  No volia ningú instal·lat, ningú sense fer feina. Tothom despertat!

5. Fixem-nos en Maria, Reina dels sants i santes, la totalment immaculada. Ella ha de conduir i reconduir els nostres passos”. Sota el seu mantell ens refugiam!

                                                                                                J. Bosco Faner