CATEQUISTES DE MENORCA

               Amb el Diumenge de Rams, l’Església medita i viu el misteri de Jesús crucificat, sepultat i ressuscitat, el qual, entrant a Jerusalem , anuncia humilment el seu poder: la seva passió el portarà al seu triomf real. Nosaltres, just a l’inici de la Setmana Santa, duem palmes i rams d’olivera a les mans, com a signe de que Crist, morint en Creu, va triomfar com a Rei.             La lliçó és clara. No hi ha triomf sense esforç , no hi ha victòria sense servei, no hi ha resurrecció sense passió. La litúrgia de la benedicció i de la processó de rams anticipa el triomf de Crist, rei pacífic i humil que entra a la ciutat de Jerusalem aclamat messiànicament.             Ell és el Servent fidel que ha escoltat la Paraula del seu Pare. L’ha escoltada i la feta vida . De Jesús se’ns diu en els evangelis que, amb freqüència, ...

  LA CREU DE JESÚS CRUÏLLA DE TROBADES. A les cruïlles dels camins hi trobem molts cops la creu de pedra, la creu de terme, indicador de llocs, de pobles, d’itineraris. La creu que ens va marcant la segura direcció. Algunes vegades al peu de la creu hem vist unes flors ja seques, un signe delicat, anònim, potser d’un vianant, d’un que s’havia perdut i la creu li ha ajudat a retrobar la direcció. DEIXEM VELLS COSTUMS Pensaments i explicacions que en res ajuden a estimar al Senyor: Creure que la creu va ser un sacrifici exigit per Déu per tal de reparar els pecats de la humanitat. Déu infinitament just demanava un sacrifici infinitament expiatiu per tornar a l’amor a la humanitat. La mort de Jesús a la creu va pagar la seva indignació i en ella va pagar el deute de la mala vida de la humanitat.          Deixem també la idea de que mentre Jesús era a la creu patint terriblement, Déu Pare mantenia la felicitat eterna ...

Página amb musica del grup Ixcis i dibuixos de Fano Recó per a la pregaria http://www.ixcis.org/tapiz_musical/index.html

IV Diumenge de Quaresma. Idò tothom que obra perversament detesta la llum, i no s’atraca a la llum per no veurer-se acusat per les seves obres.  Jn 3, 14-21 Hi havia una vegada un picapedrer que cada dia anava a la cantera a picar pedres. Mentre feia feina, no deixava de cantar, perque, a pesar de ser pobre, no desitjava tenir més del que tenia, de manera que vivia sense la menor preocupació. Un dia el cridaren perque anés a fer feina a la mansió d’un ric aristòcrata. Quan veié la magnificència de la mansió, sentí per primera vegada en la seva vida l’esperó de la cobdícia i, sospirant, es va dir a sí mateix:  “Si jo fos ric, no tindria que guanyar-me la vida amb tanta suor i esforç com ho faig ...!” I, per la seva sorpresa, sentí una veu que deia:  “El teu desig ha estat escoltat. En endavant se’t concedirà tot quan desitgis”.  L’homo, no entengué el sentit d’aquelles paraules fins que, al tornar aquella nit a la seva cabana, descobrí que e...

El segon llibre de les cròniques ens presenta, diumenge, una lectura sintètica en clau teològica de la història del Regne de Judà. El poble d’Israel es desentén de l’Aliança feta amb Déu, ell es deixa endur pels ídols. El temple de Déu està contaminat. I a la infidelitat creixent del poble, Déu es presenta amb un amor fidel. Déu envia profetes amb la intenció de que el poble recapaciti i, de que el poble retorni a descobrir Déu passant pel sofriment. Déu és manifesta sempre fidel. St. Pau dirà als cristians d’Efes, que “Déu és ric en amor”, que “Déu ens salva per gràcia”. Tota la revelació ens recorda la fidelitat de Déu i la nostra infidelitat.  Tota la història de la salvació ens comunica que sols aconseguirem la salvació, la nostra salut personal, la nostra felicitat, si som capaços d’assumir el patiment i de trobar-ne sentit. El poble d’Israel, exiliat a Babilònia, viu la felicitat del retorn a la seva terra i de la construcció del Temple de Jerusalem, després de passar...

“Hablar del misterio de la vida puede ser un sacrilegio: es necesario acercarse poco a poco, quitarse las sandalias y pisar tiernamente en ese lugar santo. Quiero pues quitarme las sandalias, dejar mis pies en contacto con la tierra y hundirlos en ella con la certeza de que aprenderé poco, de que captaré apenas algo del lugar donde estoy. Y más todavía, tengo la certeza de que mi percepción dependerá mucho de mi estado existencial interior, de la simpatía o antipatía en relación con la tierra que voy a pisar... Mucho dependerá también de mi valentía al pisar, de mi miedo de mancharme los pies, o tal vez del temor de lastimarlos con el guijarro escondido en la arena, que sólo se manifiesta en la sangre que hace brotar... mucho dependerá en fin de la pasión que llevo en el corazón y que me hace amar, amar el acto de amar, amar el hecho de ser amada...” (Ivonne Guevara)  

  Diumenge III de Quaresma. No convertiu en un mercat la casa del meu Pare.  Jn 2, 13-25 El pescador satisfet. El ric industrial del Nord, es va horroritzar quan va veure un pescador del sud recolzat contra la seva barca i fumant una pipa. “Perquè no has sortit a pescar?”,  li va demanar l’industrial. “Perque ja he pescat prou per avui”,  va ser la resposta del pescador. “I perquè no pesques més del que necessites?”,  Insistí l’industrial. “I que en faria del que sobre-guanyés?”,  demanà al seu torn el pescador. “Guanyaries més doblers”,  va ser la resposta.  “D’aquesta manera, podries posar un motor a la teva barca. Llavors podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Llavors guanyaries lo suficient per comprar-te unes xarxes de nylon, amb les que obtindries més peixos i més doblers. Prest guanyaries per tenir dues barques ... i fins una vertadera flota. Llavors series ric com jo”. “I què fari...

            En el temple de Jerusalem hi havia un lloc anomenat “Atri dels gentils”. Era el lloc de trobada entre israelites i no israelites. Tots aquells que no pertanyien a la fe del poble escollit tenien també el seu espai dins el recinte sagrat que els responsables del Temple l’havien convertit en un espai de mercadeig. Jesús, bon jueu, sent que el zel pel Temple el consumeig, i diu ple de temor mirant severament els venedors de vedells, moltons i coloms, i els canvistes: “ Traieu açò d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare ”. Jesús no pot consentir que el Temple no sigui espai de silenci que traspuï la presència i la transcendència de Déu. Jesús, ahir, avui, i sempre, ens recrimina quan l’Església ofereix una imatge mercantilista, de prepotència, que n’aparta tants de la Bona Nova.             Què en fem dels espais de les nostres parròquies? La primera lectura de diumenge e...