CATEQUISTES DE MENORCA

Entrevista a Joan Febrer. Recés "Silencia i Paraula en el diàleg amb Déu"

2012-03-02T18:21:00.001+01:00

Guió del Punt de Reflexió del Reces per a Catequistes

2012-03-02T18:20:00.001+01:00

Reces per a catequistes

2012-03-01T23:32:00.000+01:00

Calendari de Quaresma

2012-02-29T07:23:00.001+01:00

Quaresma...

2012-02-29T07:20:00.001+01:00

Descobreix el tresor de la Quaresma

2012-02-28T16:27:00.001+01:00

Idees per a la Quaresma amb infants

2012-02-28T16:23:00.002+01:00

Lo difícil es bajar - 2º domingo de Cuaresma, Ciclo B

2012-02-28T15:16:00.000+01:00

Diumenge I B de Quaresna. Reflexió

2012-02-26T08:37:00.003+01:00

ComeçamQuaresma amb una primera observació deJesús: Abans d’iniciar la seva vida pública, Jesús s’endinsa en el desert. Iallà hi fa quaranta dies.

- Totes les persones que han escoltat iseguit a Déu, han fet l’experiència del desert. En ell han enfortit elseu ànim, s’han construït conforme a la voluntat de Déu, han tastat el silenci,la paciència, la lluita, la vigilància...

Noé, nom i testimoni que ens suggereix diumenge la primera i lasegona lectura, haurà de passar per la dura experiència del diluvi, de laconfiança total en Déu.

El profeta Osees reconeix que quan Déu crida ho fa sempre en el desert: “Laconduiré al desert i li parlaré amorosament” (2,16)

St. Joan de la Creu, manifesta: “Com és que no sents o veus Déu en lateva ànima? Perquè és amagat. T’has d’amagar tu i el trobaràs en el teuamagatall”.

Cercar el silenci, fugir de lesrenous és la millor manera de viure aquest temps de Quaresma, temps preparacióper a la Pasqua.

-Jesúspassa al desert quaranta dies. Aquesta xifra de quaranta, és simbòlica.Vol dir que Jesús va ser temptat durant tota la seva vida. L’evangelista Marcno té la intenció de remarcar quines van ser les temptacions de Jesús, com hofan Mateu i Lluc. El que interessa a Marc és ressaltar que Jesús va ser temptatdurant tota la seva vida. I la temptació tant de Jesús com la nostra és semprela mateixa: “tractar de separar-nos del projecte de Déu”. Sortir de pista.

Diumenge passat, en el meu escritsetmanal al Full Dominical, us vaig proposar un pla quaresmal que avui usrecord. Aprofitemel silenci d’aquest temps quaresmal:

1. Per a viure l’essencial dela vida cristiana: Jesucrist! Sigui ell qui ens vagi educant i reconduint cadamoment.

2. Per aprofundir l’evangeli. Ja coneixem la màxima de St.Jeroni: “Qui no coneix les Escriptures no coneix Jesucrist!”.

3. Per a pregar diàriament.Ningú es fa amic d’un altre si no li parla, si no el mira els ulls, si no passatemps amb ell.

4. Per a celebrar l’Eucaristia cada diumenge. Quila celebra, recorda i viu cada vegada que només el servei, l’entrega, elcompromís, és camí de salvació, de resurrecció.

5. Per a participar delSagrament de la Reconciliació. I és que confessar-nos ens és imprescindible pera viure la pau en noltros mateixos i en Déu.

6. Per preparem-nos a renovar, el Dia dePasqua, les promeses baptismals. Un batiat ha de viure tal com Déu mana.

7. Per aconseguir els valorsde l’evangeli. La nostra presència cristiana sols serà creïble si va seguidadel nostre testimoni.

8. Per a fer nostres lesnecessitats essencials dels altres. I és que “Ningú pot dir que estima Déu sinóestima als seus germans”.

9. Per a ser austers. Qui vol ser un boncristià ha d’aprofitar l’abstinència de les coses supèrflues com autodisciplina,i el dejuni com a experiència de solidaritat.

10. Per a viure la mort i laresurrecció de Jesús. Qui viu de cara a Pasqua, com Jesús, posa en mans de Déules seves temptacions, el seu patiment, les nits de la seva ànima.

J. Bosco Faner

Diumenge I de Quaresma. Glossa

2012-02-26T08:35:00.001+01:00

Diumenge I de Quaresma.

L’Esperit empenyé Jesús cap al desert,

on passà quaranta dies, temptat per Satanàs.

Vivia entre els animals feréstecs

i l’alimentaven els àngels. Mc 1,12-15

Conta una història, que tornant de camí Abraham amb Isaac des de la muntanya on l’havia ofert en sacrifici, s’assegué a una roca i li digué al seu jove fill:

“Estic assedegat; fa una estona, hem travessat un rierol d’aigua cristal·lina; vés, omple’m el bol i en podré beure”.

Així ho va fer el seu fill, però quan va arribar al rierol, una caravana de comerciants hi acabava d’abeurar el seu bestiar, i estava tot enfangat ... No podia dur-li al seu pare una aigua tant bruta ... Així que decidí de tornar al seu pare amb el bol buit.

Quan retrobà el seu pare i li explicà lo succeït, el seu pare l’hi envià de nou dient:

“Ves i espera a la vorera del riu. I no et fiquis a la corrent, perque sinó embrutaràs l’aigua de nou. Simplement seu-te, espera i no faixis rès. Les fulles mortes desapareixeran amb el temps i el fang s’asseurà, llavors, omple el meu bol i torna”.

Així ho va fer, i en una estona, va succeir tal com el seu pare li va dir. Omplí el bol d’aigua clara i pura, tal com ès la seva naturalesa. De tornada, va entendre el que el seu pare li volia dir ... “No et fiquis en el riu ... en la corrent dels teus pensaments ... Espera a la vorera i simplement observa ... A la naturalesa vertadera del teu interior, ès on s’hi troba Jahvéh amb els seus àngels, els seus missatgers; aquesta claredat cristal·lina, embrutada per el bestiar i els animals feréstecs en que es poden convertir els pensaments i emocions passatgeres avivades per les coses de la vida”.

La pregària ha de ser activa

S’ha d’escoltar l’aire inaudible

També mirar l’aigua invisible

El desert la set activa

Ès bo mirar amb perspectiva

Perque l’acció sigui assolible

Es veu que ès imprescindible

La vida contemplativa.

Bep Guardia, catequista i glossador

I Setmana de Quaresma

2012-02-25T08:00:00.001+01:00

Cartell motivador de Quaresma

2012-02-25T07:58:00.001+01:00

2012-02-26-1ºQuaresma-B-1Mt 4,1-11temptacions.mpg

2012-02-24T13:25:00.000+01:00

Primer Domingo de Cuaresma-(26/02/2012)-B-

2012-02-24T12:40:00.000+01:00

Tentaciones - 1º domingo de Cuaresma, Ciclo B

2012-02-24T12:36:00.000+01:00

Per a treballar a la catequesi l'Evangeli del 1 diumenge de Quaresma B

2012-02-24T12:32:00.001+01:00

Les lectures de les misses de Quaresma

2012-02-24T07:46:00.001+01:00

Las lecturas de las misas de Cuaresma

APLICACIÓN A LA CUARESMA Las lecturas bíblicas tienen una gran riqueza de sentidos. La liturgia, al escogerlas para determinadas fiestas o tiempos, nos subraya ciertas aplicaciones. Conviene fijarse en el sentido especial que motivó su elección, como base de la gran catequesis prepascual y bautismal.

Juan es el evangelista preferido de la liturgia, tanto en domingos como en ferias, desde media cuaresma hasta Pentecostés. Cada año se lee el domingo de Ramos la Pasión según el evangelista sinóptico que toque (Mateo el A, Marcos el B, Lucas el C), pero el viernes Santo, que es el día propiamente de la Pasión, los tres años se lee la Pasión según Juan.

MISAS DOMINICALES

En las primeras lecturas dominicales no hay que buscar “misas temáticas”, sino más bien una síntesis de la historia de la salvación, con sus principales personajes del Antiguo Testamento, siempre pensando en el misterio de la Redención: el pecado de Adán y Eva, (dom. I, ciclo A), Noé y el arca (I-B), Abraham (II. A, B, C), Moisés (III-A, B, C), Josué y la conquista de la tierra prometida (IV-C), David (IV-A), deportación de Babilonia (IV-B), la nueva alianza (V-A, B, C).

En cuanto a los evangelios, se ha respetado la tradición de presentar el primer domingo, en los tres ciclos, las tentaciones de Jesús en el desierto, y en el segundo la Transfiguración. Pero los más importantes son los tres últimos, que constituyen la parte más antigua e importante de la Cuaresma, con los tres evangelios joánicos de la samaritana, el ciego de nacimiento y la resurrección de Lázaro, que dan pie a catequesis sobre el bautismo como agua de vida, como iluminación y como vida nueva.

Estas tres perícopas son obligatorias para el año A y para las comunidades donde haya muchos catecúmenos, pero se pueden leer también los otros años y en cualquier iglesia. Los años B y C tenemos también perícopas de Juan (Nicodemo, el grano de trigo, la mujer adúltera), a las que se añade la lucana del hijo pródigo.

MISAS FERIALES

El leccionario ferial es independiente del dominical, pero lo complementa. Sin orden lógico ni plan sistemático o temático, conviene ver el conjunto para descubrir los grandes temas dominicales. La primera lectura, casi siempre del Antiguo Testamento, a veces se escoge porque en el evangelio se alude a ella.

Decía san Ambrosio que la Iglesia, en Cuaresma, se compone de catecúmenos y penitentes. La doble finalidad de la Cuaresma (conversión para llegar santamente a la Pascua, catequesis para recibir o renovar el bautismo) explica los grandes temas recurrentes.

Conversión o penitencia

Dios es misericordioso, pronto al perdón, pero su paciencia nos exhorta a convertirnos. De ahí las exhortaciones proféticas, las confesiones colectivas de los pecados y las enseñanzas sobre las exigencias concretas de la conversión.

La oración

Es, con el ayuno y la limosna, una práctica tradicional de este tiempo. Se nos invita a intensificarla y se nos dice cómo ha de ser.

El ayuno

Es el gran símbolo del tiempo cuaresmal, presentado como nuestra incorporación a los 40 días de ayuno de Jesús en el desierto, pero las lecturas insisten en las exigencias morales (ayunar de vicios, traducirlo en muestras de solidaridad) más que en la materialidad del sacrificio o privación.

Pasión

Si en las primeras semanas predominan los temas de la conversión, el ayuno y la oración, en las últimas se impone el tema de la Pasión, bajo diversas figuras del Antiguo Testamento pero sobre todo con perícopas de los capítulos 5-11 de Juan, sobre la actividad de Jesús en Jerusalén y las discusiones cada vez más tensas con los dirigentes judíos, que acabarán dándole muerte. Entre las primeras lecturas de figuras de la Pasión y estos evangelios, los salmos responsoriales se toman preferentemente de los llamados “salmos del justo perseguido”.

Catequesis bautismal

Siguiendo la pauta de las grandes catequesis patrísticas, se nos instruye sobre el bautismo y sus efectos con figuras o episodios del Antiguo Testamento o enseñanzas de Jesús. Hay también alusiones a ciertos ritos bautismales: exorcismos, unciones, enseñanzas del padrenuestro, enseñanza del decálogo, baño sagrado, etc.

TEMAS DE LAS MISAS DOMINICALES DE CUARESMA

Dom I.

Ciclo A

1. Gn 2-3. El pecado original. “Se les abrieron los ojos” (conciencia de pecado).
2. Rm 5. Por el pecado de uno vino la muerte; por la gracia de uno (Cristo) vino la redención.
3. Mt 4. Las tentaciones en el desierto: triple tentación.

Ciclo B

1. Gn 9. Alianza con Noé. El arca, símbolo del bautismo que nos salva.
2. 1 Pe 3. El arca de Noé era figura del misterio pascual y del bautismo.
3. Mc1. La tentación (global) en el desierto (breve). Entre los ángeles y las fieras.

Ciclo C

1. Dt 26. El credo primitivo de Israel: fe en el Dios que interviene en la historia salvando.
2. Rm 10. La profesión de fe en Cristo resucitado es lo que nos salva.
3. Lc 4. Las tres tentaciones. El diablo espera su ocasión.

Domingo II

Ciclo A

1. Gn 12. Vocación de Abraham, justificado por la fe.
2. 2Tm 1. Plan del Padre para salvarnos en Cristo.
3. Mt 17. Transfiguración.

Ciclo B

1. Gn 22. Sacrificio de Isaac, figura de la obediencia de Cristo hasta la muerte.
2. Rm 8. Dios entregó a a su Hijo por nosotros.
3. Mc 9. Transfiguración.

Ciclo C

1. Gn 15. Alianza y promesas a Abraham y su descendencia.
2. Flp 3-4. Nuestra transfiguración por la fe en Cristo.
3. Lc 9. Transfiguración.

Domingo III

Ciclo A

1. Ex 17. Moisés saca agua de la roca, figura de Cristo en la cruz.
2. Rm 5. La Pasión de Cristo, fundamento de nuestra esperanza.
3. Juan 4. La samaritana. El agua del bautismo nos da la vida.

Ciclo B

1. Ex 20. Moisés transmite el decálogo (rito catecumenal de la “traditio legis”).
2. 1 Cor 1. El kerygma: “Nosotros predicamos a Cristo crucificado”.
3. Juan 2. Purificación del Templo. Cristo resucitado es el nuevo Templo.

Ciclo C

1. Ex 3. Vocación de Moisés para liberar al pueblo elegido.
2. 1 Cor 10. Las maravillas del desierto, figura de los sacramentos.
3. Lc 13. Signos de los tiempos. La higuera estéril. Urgencia de la conversión.

Domingo IV

Ciclo A

1. 1 Sam 16. David, el “ungido” (Mesías, Cristo). Nuestra unción bautismal.
2. Ef 5. El bautismo, paso de muerte a vida, de las tinieblas a la luz.
3. Juan 9. Cristo, luz del mundo, da la vista al ciego. Iluminación bautismal.

Ciclo B

1. 1 Cron 36. La deportación de Babilonia y la repatriación: el nuevo Israel.
2. Ef 2. Injertados en Cristo por el bautismo, participamos de su misterio pascual.
3. Juan 3. Nicodemo. Cristo ha de ser levantado, como la serpiente en el desierto.

Ciclo C

1. Jos 5. Josué celebra la primera Pascua en la tierra prometida.
2. 2. 2 Cor 5. Reconciliación con el Padre por medio de Cristo: convertirnos.
3. Lc 15. El “hijo pródigo”. Misericordia del Padre. Reconciliación fraterna.

Domingo V

Ciclo A

1. Ez 37. Os sacaré de los sepulcros, os infundiré mi espíritu y viviréis.
2. Rm 8. Resucitados en Cristo, vivimos de su Espíritu.
3. Juan 11. Resurrección de Lázaro. El bautismo como resurrección.

Ciclo B

1. Jr 31. La nueva alianza en la sangre de Cristo, inscrita en los corazones.
2. Hb 5. Oración angustiada de Cristo al Padre, que podía salvarle.
3. Juan 12. El grano de trigo. “Mi alma esta agitada... pero para esto he venido”.

Ciclo C

1. Is 43. Dios hace algo nuevo: un camino por el desierto, ríos en el yermo.
2. Flp 3. Experimentar la fuerza de la resurrección de Cristo y sus padecimientos.
3. Juan 8. La mujer adúltera: “Yo tampoco te condeno. No peques más”.

TEMAS DE LAS MISAS FERIALES DE CUARESMA

Ceniza
jueves
viernes
sábado

Primera lectura

Jl 2: ayuno. - 2 Cor 5: conversión
Dt 30: los dos caminos
Is 58: el verdadero ayuno
Is 58: las buenas obras

Evangelio

Mt 6: ayunar para ser vistos por el Padre
Lc 9: tomar la cruz y seguir a Jesús
Mt 9: vendrán días de ayuno
Lc 5: conversión de los pecadores

I lunes
I martes
I miérc.
I jueves
I viernes
I sábado

Primera lectura

Lv 19: decálogo
Is 55: eficacia de la Palabra de Dios
Jon 3: conversión de Nínive
Est 14: oración de Ester
Ez 18: conviértete y vivirás
Dt 26: compromiso de la Ley

Evangelio

Mt 25: obras de misericordia
Mt 6: el Padrenuestro
Lc 11 el signo de Jonás
Mt 7: eficacia de la oración
Mt 5: urgencia de la reconciliación
Mt 5: la nueva Ley de Jesús

II lunes
II martes
II miérc.
II jueves
II viernes
II sábado

Primera lectura

Dn 9: confesión de los pecados
Is 1: exhortación a la conversión
Jr 18: complot contra el profeta
Jr 17: renuncia a vanas seguridades
Gn 37: José, víctima de sus hermanos
Mi 7: Dios es pronto al perdón

Evangelio

Lc 6: perdonar para ser perdonados
Mt 23: fraternidad cristiana
Mt 20: anuncio de la Pasión
Lc 16: el pobre Lázaro y el rico comilón
Mt 21: los viñadores matan al Hijo
Lc 15: el padre amoroso del hijo pródigo

III lunes
III martes
III miérc.
III jueves
III viernes
III sábado

Primera lectura

2 R 5: Naamán, figura del bautismo
Dn 3: confesión de los pecados
Dt 4: Moisés da el decálogo
Jr 7: infidelidad a la alianza
Os 14: exhortación a la conversión
Os 6 exhortación a la conversión

Evangelio

Lc 4: Naamán, figura de los gentiles
Mt 18: perdonar 70 veces 7
Mt 5: Jesús perfecciona la Ley
Lc 11: exorcismo (rito bautismal)
Mc 12: el primer mandamiento
Lc 18: oración del publicano

IV lunes
IV martes
IV miérc.
IV jueves
IV viernes
IV sábado

Primera lectura

Is 65: Dios renueva Jerusalén (Iglesia)
Ez 47: agua salida del Templo
Is 49: un tiempo de gracia
Ex 32: Moisés implora el perdón
Sa 2: complot contra el justo
Jr 11: complot contra el profeta

Evangelio

Juan 4: la fe del funcionario salva a su hijo
Juan 5: el paralítico de la piscina
Juan 5: el paralítico de la piscina
Juan 5: el paralítico de la piscina
Juan 7: quieren matar a Jesús
Juan 7: quieren prender a Jesús

V lunes
V martes
V miérc.
V jueves
V viernes
V sábado

Primera lectura

Dn 13: historia de Susana
Nm 21: la serpiente en el palo
Dn 3: los tres jóvenes en el horno
Gn17: las promesas a Abraham
Jr 20: complot contra el profeta
Ez 37: nueva alianza en la sangre

Evangelio

Juan 8: la mujer adúltera
Juan 8: Jesús, levantado en la cruz
Juan 8: quieren matar a Jesús
Juan 8: quieren matar a Jesús
Juan 10: quieren matar a Jesús
Juan 11: Caifás: conviene que muera uno...

(Font: Periodista Digital)

Miercoles de Ceniza

2012-02-22T00:29:00.000+01:00

Vídeo-reflexión para Cuaresma

2012-02-22T00:28:00.000+01:00

CUARESMA 2012-Extracto del "Mensaje del Papa Benedicto XVI con ocasión d...

2012-02-22T00:24:00.000+01:00

Dimecres de Cendre, comença el camí de Quaresma

2012-02-22T00:15:00.000+01:00

Dimecres de Cendre

2012-02-22T00:10:00.000+01:00

El rellotge de la Quaresma

2012-02-21T23:52:00.000+01:00

L'HORA DE LA CONVERSIÓ. És una crida a redescobrir el nostre origen.A posar en hora nostra vida cristiana. No és tant un esforç personal com, de nou, anar a trobar Aquell que ens estima.. L'HORA DE LA VERITAT. No caminem cap al no res. El temps de quaresma ens posa en òrbita cap a la Pasqua. El nostre final definitiu no és la gran mentida en què viuen sumits molts homes. Nosaltres, perquè Crist ens ho va assegurar amb la seva pròpia existència, sabem que hi ha una gran Veritat: la vida de Jesús i les seves promeses..L'HORA DE LA CARITAT. Sense obres, la nostra fe, queda coixa. Però, les nostres obres sense referència a Déu, aviat s'esgoten. Poden derivar fins i tot en el pur humanisme. L'hora de la caritat quaresmal ens centra en Aquell on neix el paradigma de l'amor: Crist.. L'HORA DEL SILENCI. El silenci és un bé escàs. No es troba en qualsevol lloc ni es compra en qualsevol establiment. Una campana, una església oberta .... poden ser una crida a posar en ordre el que potser portem endarrerit: la visita amb el Senyor. L'oració.. L'HORA DE LA PARAULA. Com podem trobar el camí si no deixem que el Senyor ens ho indiqui? El rellotge quaresmal ens fa arribar de pressa a la escolta de la Paraula. És un temps d'audició del sant, de captar allò que és essencial per a la nostra fe.. L'HORA DEL DEJUNI. Acostumats a mirar el rellotge per l'hora del menjar, la quaresma, el paralitza. Ens fa comprendre que, l'ansietat, no és bona consellera per tenir fam de Crist. És un bon moment per dejunar d'excessos, males maneres, blasfèmies, odis, ingratitud, preocupacions, crítiques ...... L'HORA DE LA PENITÈNCIA. Ens agrada el pla i abans que una simple carretera preferim l'autopista. La quaresma ens recorda que el sacrifici ens manté vigorosos, el mateix que l'entrenament fa gran i fort a un futbolista. Rectificar és de savis i moderar certs comportaments nostres ens poden encaminar a identificar-nos més amb Crist.. L'HORA DE LA CONFESSIÓ. Fins a la millor peça necessita, de tant en tant, ser portada a una bona bugaderia. Les nostres ànimes, en les quals es troba imprès el segell de Fills de Déu, tenen dret a ser posades a punt.L'hora de la confessió ens facilita una nova cara: l'alegria de sentir-nos reconciliats amb Déu i amb nosaltres mateixos.. L'HORA DEL GERMÀ. La trobada amb Jesús empeny a l'abraçada amb el germà. No podem observar el rellotge cristià i, a continuació, oblidar-nos de les hores amargues en què viuen els que ens envolten. Posar a punt la nostra vida cristiana ens exigeix ajudar a aquelles persones que van quedar endarrerides en la felicitat, en el benestar o en l'amor.. L'HORA DEL COR. Les presses i els aclaparaments, l'estrès o el ritme de vida que portem ... pressionen en excés la serenitat del nostre cor. El rellotge quaresmal procura que, el cor, vagi a poc a poc, mediti, reflexioni, estimi i s'oxigeni a l'ombra del Cor de Crist.. L'HORA DE LA MISSA. Freqüentment assenyalem el rellotge i preguntem ¿i si prenem un cafè? El rellotge quaresmal ens interpel ¿i per què no una eucaristia diària? Mai, en tan poc temps, se'ns ofereix tant: acollida, perdó, calor, paraula, força, silenci, amor, pau interior i poder assaborir el que només Jesús ens pot donar: el seu Cos i la seva Sang.

El camí de la Quaresma

2012-02-21T23:49:00.000+01:00

Per a treballar el Parenostre

2012-02-21T03:00:00.000+01:00

Diumenge VII del T.O. B. Glossa

2012-02-19T09:19:00.001+01:00

Diumenge VII de durant l’any.

Jesús, en veure aquella fe,

digué al paralític:

“Fill, els teus pecats et queden perdonats. Mc 2,1-12

Aquella dita també de Jesús que diu que la fe mou muntanyes, de vegades m’ha fet pensar en algunes muntanyes de pedres que he arrabassat de la terra o he mogut de puesto a ma, per a construir alguna paret, pont, edifici, etc. Clar, açò, de vegades dura setmanes, mesos o anys, lo que requereix alguna mena de fe en un projecte encara no palpable, perque sinó, el patiment que exigeix la col·locació de cada pedra, acabaria per a fer-nos desistir d’una tasca tant feixuga. I pens que les mateixes pedres, de vegades m’han fet tropissar, utilitzar-les com a projectil en alguna baralla ... de vegades per a seure quan estic cansat. Drummond De Andrade les va poetitzar, David, les va emprar per a derrotar a Goliat, i Michelangelo els hi va treure les més belles de les escultures ...

Per tant, m’adono de que ès l’actitud confiada en el tot al que en diem Déu el que em fa superar els pecats, que son els obstacles que em paralitzen.

La música ès un dolç so

Però el puc trobar un estrident

L’actitud benvolent

De tot ens lleva la por

De lo que hi ha dins el cor

Un en troba abundantment

Si trobam algo dolent

La fe ho pot fer tornar bo.

Bep Guardia. catequista i glossador

Diumenge T.O.VII B. Reflexió

2012-02-16T18:03:00.001+01:00

L’expressió de l’evangeli dediumenge (Mc 2,1-12) que ha motivat la meva reflexió és la dita per Jesús al paralític davant elsquatre homes que l’havien acompanyat i duit fins a ell: “Fill, els teus pecatset queden perdonats”. Aquí hi ha dues paraules que han merescut la mevaatenció: la paraula pecat i la paraula perdó.

En aquest context evangèlic quèsignifica “pecat”? Pecat significa la paràlisi que vivim quan no hi hamoviment, dinamisme, activitat, vida en noltros. Jesús queda admirat quan veula fe de les quatre persones que es mouen, que es preocupen perquè el paralítices planti davant d’ell. En els quatre portadors del paralític Jesús descobreixvida, esperança, confiança, ganes, preocupació, camí.

Hi ha pecat allà on no hi ha alegriaal cor, allà on el cor viu el pes de la tristesa, està apagat. Allà on no hi hareflexió, pensament; allà on hi ha superficialitat total en la manera de ferles coses, d’escoltar-les, d’interpretar-les, d’ometre. Hi ha pecat allà on noes fa camí, allà on sa gent seu enfora de les necessitats reals de tants itantes.

En aquest context evangèlic, quèsignifica perdó? Jo crec que ve explicitat d’una forma molt clara en lesparaules que Jesús diu al paralític: “Aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’na casa”. Hi ha vida en aquell que ha rebut el perdó. El qui ha estat perdonatsent prou alegria al cor per tornar a fer camí, per a tornar a viure unarelació que havia romput, per a col·locar-se allà on sent que Déu el crida. Elqui ha estat perdonat és capaç de carregar-se la seva llitera, d’assumir ambtranquil·litat la seva vida passada, de reconèixer quin és el seu historial itreure’n d’ell lliçó positiva. El qui ha estat perdonat és capaç de retornar,com el fill pròdig, a ca seva. És capaç, amb la seva presència, que hi retornila festa entre els seus, a la seva parella, als seus fills, als seus amics, alsseus companys de feina...

Qui són els qui han motivat que algúse senti perdonat i revisqui l’alegria en ell mateix i en els altres? Són,senzillament, els qui l’han acompanyat fins a Jesús.

Les lectures d’aquest diumengesèptim del temps ordinari, diumenge darrer d’aquest primer tram a puntd’encetar el temps quaresmal, ens fan adonar de la gran importància que tél’acompanyament. L’acompanyar fins a Jesús.

Donem importància a l’acompanyamentque els pares fan dels fills perquè aquests puguin conèixer Jesús des depetits. Donem importància al’acompanyament que des de les nostres parròquies, i animats per l’Esperit deJesús, fem a persones necessitades, als malalts, als joves, als matrimonis, ales persones que cerquen aprofundir en la seva vida espiritual, en el seudiàleg amb Déu... Donam importància al’acompanyament que uns altres ens fan perquè obrim més i més els ulls i deixemde ser cristians mediocres, paralítics en la vivència i expressió de la fe;comunitats obertes més i més a ser espais de silenci, de pregària, decontemplació...

Dimecres pròxim és el dimecres de cendra.

Eltemps quaresmal ens convida anar a fons per arribar a Pasqua essent méspersones i més creients. Els mètodes que practicam per enfortir la nostravoluntat ens exigeixen: abstenir-nos del que és superflu, dejunar vivintl’experiència de qui res no té, compartir els nostres béns reconeixent que lasort dels altres és la nostra.

Uspropòs un “programa quaresmal familiar” que ens ajudi a caminar cap a Pasqua:1. Visquem l’essencial de la vida cristiana: Jesucrist! 2. Aprofundiml’evangeli. 3. Preguem diàriament. 4. Celebrem l’Eucaristia cada diumenge,almanco. 5. Participem del Sagrament de la Reconciliació. 6. Preparem-nos per arenovar, el Dia de Pasqua, les promeses baptismals. 7. Lluitem per a viure elsvalors de l’evangeli. 8. Fem nostres les necessitats essencials dels altres. 9.Siguem austers. 10. Visquem la mort i la resurrecció de Jesús.

J. Bosco Faner

Qui és Jesús III

2012-02-16T06:30:00.000+01:00

2012-02-19-07ºTO-B-1Mc 2,1-12curacion paralitico.mpg

2012-02-14T21:14:00.000+01:00

2012-02-19-07ºTO-B-2Mc 2,1-12curacion paralitico.mpg

2012-02-14T21:11:00.000+01:00

Per treballar l'Evangeli del diumenge VII del T.O. B (19/02/2012)

2012-02-14T21:02:00.002+01:00

Diumenge VI de TO B. Glossa

2012-02-12T09:24:00.003+01:00

Diumenge VI de durant l’any.

Tot seguit Jesús el va fer marxar,

després de recomanar-li seriosament

de no dir-ho a ningú. Mc 1,40-45

Quan un sana una malaltia

O resol un algorisme

Fer-ho amb pur altruisme

Li dona categoria

Açò ès pur ascetisme

L’afany de protagonisme

Destrueix gràcia i sabiduria.

Bep Guardia, glossador

Domingo 6 DURANTE EL AÑO Ciclo B

2012-02-11T11:51:00.000+01:00

Hambre - 6º domingo del Tiempo Ordinario, Ciclo B

2012-02-11T11:49:00.000+01:00

En camí cap a l'interior amb els adolescents - Elena Andres

2012-02-11T08:17:00.001+01:00

Proposta per a treballar amb els joves

Per acostar als fillets a l'Evangeli de la setmana (TO 6 B)

2012-02-11T07:43:00.000+01:00

Objectiu:	Per mostrar als nens que la lepra era una malaltia que la gent allunyada de la societat i que Jesús ens fa trobar la forma de comunió amb Ell i entre nosaltres mateixos.
Vostè necessitareu:	Vegeu el que necessita l'activitat.

Començar la celebració
és molt important per viure bé amb els ritus dels nens comença la missa. Cal involucrar amb les respostes ( potser per aprendre! ), cantar ( Senyor, tingueu pietat - Glòria ). També seria apropiat per a "adaptar-se" ( sense exagerar ) l'oració d'obertura (l'oració del sacerdot) perquè sigui comprensible per als nens.

De tant en tant pot donar més pes a un o altre moment. PROCLAMACIÓ DE L'EVANGELI és elmoment important i hem de celebrar la millor manera possible . Nosaltres preparem els nens aescoltar la paraula de Jesús (Evangeli) i demanar-los que:

•	Estar *quiet i* bona *situació*
•	Animant *amb l'Al · leluia cant!* abans d'escoltar la Paraula de Jesús
•	Feu tres petits signes de la creu alhora que respon Glòria a Tu, Senyor dell'animatrice la proclamació: L'Evangeli segons ...

Es recomana no utilitzar el paquet, però 1 Evangelis o el Leccionari

•	Al final de la lectura, l'artista besar Leccionari , i demana als nens a fer el mateix.

Totes aquestes actituds i gestos, ben fets, ajudarà els nens a entendre la importància de la Paraula de Jesús a l'Evangeli que escoltem!

L'EVANGELI (Mc 1,40-45)

Des del Evangeli de Jesucrist segons Sant Marc
Glòria a vós, oh

Un leprós es va acostar a Jesús, va caure de genolls i li va demanar que l'ajudés.
Ell va dir: . Si vols, pots tu fer que
Jesús va tenir compassió d'ell, el va tocar amb la mà i va dir: Sí, vull: Sana
A l'instant la lepra desaparegué i l'home es va trobar curat.
Li diu Jesús seriosament i el va acomiadar dient: Escolta! No l'hi diguis a ningú els fets. Ha de ser 'en lloc del sacerdot i ser vist per ell, llavors s'ofereixen per a la seva recuperació que Moisès estableix la Llei Així que tenir una oportunitat.
home se'n va anar, però aviat va començar a explicar el que havia succeït. Així que la notícia es va difondre, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en la ciutat. Va ser llavors en llocs aïllats, però la gent seguia anava a trobar de tot arreu. Paraula del Senyor. Glòria a vós, oh Crist.

PER A LA REFLEXIÓ

Quan la lepra era una malaltia molt contagiosa i ho continua sent avui dia. Quan vostè no té els medicaments necessaris per tractar-la, l'única solució era allunyar-se de la gent del poble que pateixen de lepra. Es va evitar així que la lepra contagiasse tots els habitants.
En l'època de Jesús, aquesta disposició s'havia convertit en la regla, una llei. D'acord amb els leprosos de la llei vivia fora del poble. Tenien el dret d'acostar a la gent. En el passatge de l'Evangeli veiem que el leprós s'acosta a Jesús i Jesús li deixa fer. Les direccions fins i tot la paraula i, tot el que toca!demostra que Jesús realment un home lliure, estima a tots, però especialment els malalts i sofrents. . A ells també han d'estar "contra" les lleis Ajudem els nens a comprendre millor el diàleg entre Jesús i el leprós: Per què els leprosos s'atreveix a parlar amb Jesús?

	Fideïcomisos.
	Ell probablement ha sentit parlar dels miracles de Jesús
	Té l'esperança que Jesús farà alguna cosa per ell.

Què passa durant aquesta trobada?

	L'home demana a Jesús que ho sanés.
	Guarició a tocar i parlar.

Què ha de fer el leprós?

	Jesús els diu als leprosos per anar a presentar-se al sacerdot perquè ell pugui veure que es curi i torni a viure en la societat.
	Jesús també va dir que gràcies a Déu pel sacrifici, segons es requereixi per mitjà de Moisès.

El leprós curat troba goig en la vida, troba comunió amb els altres i troba la comunió amb Déu Cada un de nosaltres és una mica "com a un leprós. La nostra lepra és la nostra dificultat per acceptar els altres, a estimar de veritat ells. Jesús vol ser lliure de la lepra, ja que vol que visquem bé junts, ens respecten i s'ajuden mútuament. Una missa aprendre justament això!

ACTIVITATS
Li diem l'evangeli amb el leprós

de les descarregar arxius adjunts del lloc Explicacions i leprós.

	Explicacions
	Leprós

Implements necessaris: - Tisores - Cola - Colors

-	Seguiu les instruccions que es troben en les explicacions i et dones compte de la "figura" del leprós .
-	Convidar més gran per llegir la inscripció que es troba a la figura
-	A continuació, deixar que els nens expliquen la història amb la figura de la doble posició.

Utilitzant la frase que es troba darrere de la figura, que provoquen una breu discussió amb els nens-els nens:
Què fa el leprós? Per què es posa als genolls? Què li demana?
Com se sent Jesús? Què fer? Quines són les seves paraules?
Què passa?

Sentència:

Un leprós es va acostar a Jesús,
va caure de genolls i li va demanar ajuda.
DIR: . SI VOLS, vostè pot curar

Jesús va tenir compassió PER ELL,
EL CONTACTE AMB LA MÀ
I va dir: Sí, ho vull: Sana

I ARA de trobar a aquest home rep un tret i va curar la lepra

Preparar una pregària dels fidels ( per a grans )
, juntament amb els nois grans, preparar una intenció de la pregària dels fidels.
serà llegit per un nen / nena durant la celebració.

A CADA UN SEU TEMPS
Els nois (grans) estarà de tornada en la comunitat o abans de la pregària dels fidels (per llegir la seva intenció), o durant la processó de l'ofertori .
Un dels nens llegir la intenció de pregària preparat durant l'activitat. Nens (menors) tornarà a la comunitat amb els nens durant la processó de l'ofertori . Durant el rés del parenostre , convidant als nens a mantenir els braços oberts! Cal no oblidar que els nens volen prendre la llar els pares i l'espectacle les seves activitats. Creem un objecte cada vegada de deixar els nens.

(traduit automàtic del italià)

EXPLICACIONS

LEPROS

Diumege VI any B (15/02/2012) - Reflexió

2012-02-10T16:38:00.000+01:00

Vivim en una societat que exclou i margina, i fins itot margina a no pocs quan són infants. Hi ha pares despreocupats que nodediquen prou temps als seus fills, hi ha en el món un munt de fillets ifilletes que viuen abandonats es carrer... Vivim en una societat que creapersones destinades a ser excloses: els delinqüents, els antisocials, elsempresonats, els sense papers, els il·legals, persones grans que ningú espreocupa per ells i viuen i moren tots...

I elsmarginats són persones concretes. Elllibre del levític, primera lectura, ens posa un cas concret: els leprosos. Elsignificat de la paraula lepra ja és terrible: “Aquell que Déu ha ferit fortament”. En aquell temps qui patiaaquesta infermetat era un refusat perquè es creia que era Déu mateix que,donant-li aquesta infermetat tan inhumana, el repudiava.

I ésa partir d’aquest exemple, aplicable a tots els marginats de la nostra època,que hem d’entendre l’actuació de Jesús a l’evangeli.

-Jesús es compateix d’ell. En grec laparaula compatir es refereix a la tendresa i sensibilitat que té una mare afavor del seu fill. Ja us podeu imaginar quina devia ser la seva mirada.

-Jesús s’hi apropa i fins i tot eltoca. Fa el que estava totalment prohibit. El verb “tocar” és molt significatiuals evangelis. Jesús toca leprosos, sords, cecs, morts... També ell es deixatocar per aquelles persones que el cercaven amb delit perquè volien serescoltades o curades. Per Jesús, atendre als altres, estimar-los de ver, és el querealment importa. Un marginat és aquella persona que Déu atén i estima d’unaforma especial. Un marginat és un preferit de Déu.

Fer d’un marginat un amic, és viureuna experiència sagramental de primer ordre. És reconèixer que tota personahumana és sagrada perquè és un fill de Déu.

En aquesta perspectiva celebram,diumenge, la campanya contra la fam que cada any ens recorda “Mans Unides”.L’Església ens crida, i en aquest temps actual de manca de feina i de crisieconòmica, ho fa constantment, a sentir la fam i les necessitats dels altrescom si fossin nostres, perquè ho són.

El lema de Mans Unides, enguany, és“La salut, dret de tots. Actua!” És escandalós que morin milions de personesper infermetats perfectament curables; és escandalós que poblacions senceresvisquin avui enmig de condicions higièniques i sanitàries infrahumanes; ésescandalós que es destinin recursos per afavorir les guerres i es neguin ominvin els recursos per aliments.

Demanem-nos què és el que estemdisposats a compartir amb els més necessitats i donem gràcies per participar del’Eucaristia a Parròquies que entregaran integrament la col·lecta d’aquestdiumenge a favor d’aquesta campanya i, fins i tot, algunes d’ellesorganitzaran, a més, vendes de menjars per aconseguir satisfer encara mésaquest objectiu.

Que Déu ens ajudi a posar el nostre gra d’arena afavor dels qui més malament s’ho passen.

J. Bosco Faner

Qui és Jesús (II)

2012-02-09T17:18:00.000+01:00

2012-02-12-06ºTO-B-3Canto Milagros.mpg

2012-02-08T22:53:00.000+01:00

2012-02-12-06ºTO-B-2Mc 1,40-45curacion leproso.mpg

2012-02-08T22:52:00.001+01:00

2012-02-12-06ºTO-B-1Mc 1,40-45curacion leproso.mpg

2012-02-08T22:52:00.000+01:00

Per a treballar l'Evangeli del diumenge VI B (12/02/2012)

2012-02-08T22:40:00.001+01:00

404 PASSI PER RECURSOS HUMANS.

2012-02-08T17:15:00.004+01:00

404 PASSI PER RECURSOS HUMANS.

Aquell divendres la Montse va trobar sobre la taula de treball un paper que deia. “ Passi, si us plau avui mateix pel departament de recursos humans. El dilluns ja no vindrà a treballar”. La Montse de forma rutinària havia obert el seu ordinador, i estava en blanc. Tota la informació havia sigut esborrada o copiada en un altre lloc.

La Montse està asseguda davant la seva taula de treball. Fa 8 anys que és a la feina. No ha faltat ni un dia, moltes tardes ha sortir de treballar bastant més tard de l’horari convingut. Les llàgrimes li van caient. Era previsible que passes això, com en el Ferran, la Lupe o l’Antoni, que ja són fora des de fa setmanes.

A “Recursos humans” li han explicat que ho senten molt, que estan molt contents de la Montse, que si un dia les coses canvien és molt possible que la tornin a cridar, que ara no es comprometen perquè no saben si tota l’empresa se’n anirà en orris. “Tenim preparat –li diuen - els diners que li pertoquen. Montse, aquí té dos sobres. Pot escollir el que més li interessi. En el primer hi ha la quantitat legal que hem calculat. En el segon li hem afegit la quantitat que si ens volgués portar a judici li pertocaria, cas de perdre nosaltres. Hem pensat que potser sigui millor per vostè i per nosaltres deixar-ho ja tancat i evitar-nos tot l’enrenou que significa. vostè té la paraula. En tot cas tan si agafa un com l’altra tingui la bondat de signar el rebut”.

La Montse no està per judicis. Agafa el sobre i signa. Potser s’ha equivocat. Però emocionada i amb molta ràbia només té ganes de fugir, recollir les coses i marxar, marxar i marxar.

--------------------------------------------------------------

Aquestes coses estan passant. No són comèdies inventades. Són multitud de dones i homes, grans i joves, preparats o no tant, amb experiència o sense.... i tots i totes amb la dignitat de sers humans, de ciutadans, de fills de Déu.

Cada cas porta la seva frustració, la seva incertesa, les pors... les ferides a les responsabilitats familiars, els mals humors, les fugides a formes de dependència

Hi ha qui diu: paciència és la crisi.

No. La crisi és un resultat d’un sistema pervers. Un capitalisme lliberal que ha jugat fins al límit del guany especulatiu financer, que destil·la olor a podrit

Cada dia preguem “Vingui a nosaltres el Vostre Regne”... i ens cal actuar amb coherència amb les paraules de Jesús, que ens va ensenyar a pregar i a denunciar i a lluitar per la justícia de forma evangèlica incombustible perquè “es faci la Voluntat del Pare a la terra com en el Cel”

Jesús Renau

Yomayra - Palabras De Fe

2012-02-06T15:29:00.000+01:00

Qui és Jesús (I)

2012-02-03T17:34:00.001+01:00

Aquestes setmanes a la catequesi de primer any estem començan el bloc dedicat a presentar a la persona de Jesús, és un tema central a la catequesi, ja que és Ell qui ens portará al Pare. La persona de Jesús és el centre de la catequesi. Posar en contacta al fillet, jove o adult amb Jesús ha de ser el nostre objectiu central en tota catequesi.

Apropar l'Evangeli a la catequesi

2012-02-03T17:08:00.000+01:00

Aquesta és la traducció d'una pagina italiana que ens pot ajudar amb el nostre treball de apropar Jesús als fillets de la catequesi.

Instituto Bernardi Semeria. Editrice Elledici / http://www.elledici.org/index.php

Temps Ordinari

Estem en el temps ordinari de la litúrgic cristià de temps, en el qual descobrir la bellesa de la vida quotidiana : la vida viscuda cada dia com un temps de salvació . "A més dels temps que tenen les seves pròpies característiques, hi ha trenta o trenta-quatre setmanes durant el curs anys, que no tenen la intenció de celebrar un aspecte particular del misteri de Crist, però en què aquest misteri és més venerat com un tot, especialment els diumenges.Aquest període és anomenat Temps Ordinari . Comença el dilluns següent al diumenge després de 06 de gener i dura fins al dimarts abans de Quaresma comença de nou el dilluns després de Pentecosta, per acabar abans de les primeres Vespres del primer diumenge d'Advent "( Normes Generals per al tipus de ' . Any Litúrgic i el Calendari de 1969, nn 43-44 ). Se l'anomena durant l'any tot el temps que no forma part dels dos grans moments: 1) Advent, Nadal fins que el baptisme de Jesús, 2) la Quaresma i la Pasqua de Pentecosta. El Temps Ordinari té la seva pròpia gràcia especial, ocupa la major part de l'any (trenta-tres o trenta-quatre setmanes després de cinquanta-dos): ens ajuda a viure el misteri de Crist en la seva totalitat , ens porta a la tasca de creixement i maduració del que hem celebrat amb el Nadal i la Pasqua, posa l'accent en la primacia del diumenge cristià , ens dóna una escola permanent de la Paraula de la Bíblia i ens permet descobrir la bellesa de la vida quotidiana : la vida viscuda cada dia com un temps de salvació . En aquesta ocasió anem a tractar de la litúrgia introduir algunes novetats menors que poden ajudar els nens a viure millor, i l'assistència a la missa del diumenge. Creiem que és important per a descobrir la clau per al diumenge com un cristià. Els diumenges de durant l'any, que celebrem tenir alguns moments de la predicació de Jesús, els seus miracles, sobretot alguns que volen ajudar a trobar la resposta a la pregunta: Qui és Jesús Aquest és el pregunta que hem d'utilitzar com a fil conductor d'aquest període. És bo per millorar elnombre de dies (lepra ...), però la seva posada en la celebració del diumenge com un tresor, sense que hagin de prevaler! 5è diumenge de durant l'any tot el que volia

Objectiu:	Els nens descobreixen Jesús en la seva vida diària i acceptar els seus miracles com a signes del Regne de Déu
El que vostè necessita:	Veure el material necessari per l'activitat.

Començar la celebració
és molt important que els nens visquin bé els ritus de la missa comença. Hem de involucrar les respostes ( potser per aprendre! ), cantant ( Senyor, tingueu pietat - Glòria ).També seria apropiat per a "adaptar" ( sense exagerar ) de la primera oració (l'oració dels sacerdots) perquè sigui comprensible per als nens.
De tant en tant pot donar més pes a un o altre moment. PROCLAMACIÓ DE L'EVANGELIés el moment important i hem de celebrar la millor manera possible . Preparem als nens a escoltar les paraules de Jesús (Evangeli) i demanar-los que:

•	Ser *tranquil i estar* ben *parat*
•	Animant *amb l'Al · leluia cant!* abans d'escoltar la Paraula de Jesús
•	Fer tres petits signes de la creu alhora que respon Glòria a Tu, Senyor, a la proclamació de l'animació: L'Evangeli segons ...

Es recomana no utilitzar el paquet, però una Evangelis o el Leccionari

•	Al final de la lectura, el cantant besant el Leccionari , i demana als nens a fer el mateix.

Totes aquestes actituds i els gestos, ben fets, ajudarà els nens a entendre la importància de la Paraula de Jesús en l'Evangeli que escoltem!

L'EVANGELI (Mc 1,29-39)

Des del Evangeli de Jesucrist segons Sant Marc
Glòria a vós, oh!

I de sobte, sortint de la sinagoga , va entrar a la casa de Simó i Andreu, amb Jaume i Joan. La mare de Simon en la llei era al llit amb febre, i immediatament li parlen d'ella.Es va acostar i la va aixecar prenent-la de la mà i la febre la va deixar, i ella els servia.
Aquesta nit, després del capvespre, van portar tots els malalts i posseïts de l'. La ciutat sencera estava amuntegada a la porta. Ell va curar a molts que patien de diverses malalties i va expulsar molts dimonis, que no permet parlar als dimonis perquè el coneixien.
D'hora en el matí encara era fosc quan es va aixecar, va sortir i es va retirar a un lloc solitari i s'hi va quedar pregant . I Simón, i els que estaven amb ell el va perseguir en el seu camí. El van trobar i li va dir: " Tothom et busca . "
Ell els va dir: ". Anem a una altra banda, en les ciutats, a predicar-hi, perquè per això he vingut" I recorria tot Galilea, predicant a les sinagogues i expulsant els dimonis.

Paraula del Senyor.
Glòria a tu, oh Crist.

PER A LA REFLEXIÓ

El passatge evangèlic que hem escoltat a nosaltres el programa d'un dia típic de Jesús sanant als malalts i passar un temps per pregar al Pare. Jesús no queda molt en el mateix lloc, vol anar a trobar de tot el món i va a veure'ls ... Jesús no s'imposa a ningú, sinó que li permet trobar. Jesús camina sobre els carrers dels homes, volen quedar-se amb ells i ser escoltat.Com cercar a Jesús? On ens trobem? Jesús és la Bona Nova (Evangeli). Ell està amb nosaltres, es preocupa i s'ocupa de tot . El facilitador ajuda als nens a "llegir" la cançó de l'evangeli Què fa la gent?

Ells porten a Jesús tots els malalts.

Què fa Jesús?

	Cura de diverses malalties,
	expulsaven a molts dimonis.

Però et vas fixar en el que fa després que Jesús?

S'aixeca de matinada per pregar.

Què li van dir quan es donen compte dels Apòstols?

Tots et busquen.

Per què tots busquen?

Per què ni tan sols els miracles i curacions.

Però, què respondre Jesús?

Ell diu: "Anem als llocs veïns, que els porto bones notícies no massa."

Tot el que fa Jesús és un signe: es comunica la seva vida, el seu poble els peus.
Anuncia un regne en què no plora no més o l'angoixa, la tristesa en què se supera amb l'alegria i la pau.
Aquest regne no és encara Tots els fets d'avui, però no s'anuncia.
Tenim alguns indicis. Quins

Per a treballar a la catequesi. Diumenge V B de l'any (06/02/2012)

2012-02-03T16:33:00.002+01:00

Diumenge V B de l'any (06/02/2012). Reflexió

2012-02-03T16:28:00.000+01:00

Jb 7,1-4.6-7 1Co 9,16-19.22-23 Mc1,29-39

Lalitúrgia d’avui ens crida a la compassió. En Job,primera lectura, vivim les lamentacions pròpies de qui pateix. Job desitja, comtot esclau, poder descansar a qualsevol ombra encara que sigui just per unaestona. Job manifesta que passa moltes nits en blanc, amb els ulls oberts.Troba que les nits són molt llargues i espera amb ganes que es faci de dia. Jobmira Déu, i li diu: “Recorda que lameva vida no és sinó un respir”. Job espera compassió de part de Déu.Ell demana a Déu “la raó del seu sofriment si la vida és tan curta!”.

Marc en el seu evangeli ens presenta com Jesús dóna la màa la sogra de Pere quan aquesta jeu a causa de tenir febre. I, a més, Marc enspresenta Jesús com, ja arribat el capvespre, no s’atura de rebre malalts.Expressament diu: “Tota la ciutats’havia reunit davant la porta, i ell curava molts malalts de diversesmalalties”. I Sant Pau, enviant una carta als cristians de Corint, elsdiu que “per guanyar els febles ells’ha fet feble també”. I manifesta, demostrant la seva categoriacristiana i fidelitat a Jesús: “Tractant-sede l’evangeli, estic disposat a fer tot el que faci falta per poder-hi tenirpart”.

És per això que el salmista (salm 146) canta i prega així: “Lloauel Senyor, dóna bo de cantar! Ell reconstrueix Jerusalem, ell arreplega els quiviuen dispersats a Isarel”. El salmista, ja a l’Antic Testament, té unaimatge molt justa de Déu, molt autèntica: Déués compassiu, Ell és qui reconstrueix, equi cura, qui embena les ferides, quicerca l’ovella perduda, qui acompanya a la mare viuda, a la dona samaritana, ales germanes de Llàtzer que ploren la seva mort.

Avui escoltam de nou elsclams dels Jobs actuals: persones que no tenen feina; parespreocupats per poder donar cada dia menjar als seus fills; persones que nosaben com arribar a final de més, no saben com poder pagar la factura de lallum, de l’aigua o del gas; algú que toca a les portes dels seus familiars oamics, o d’una Parròquia qualsevol, perquè no té per pagar es lloguer...

Càritas parroquial idiocesana fa molt davant les queixes, les mancances, les lamentacions de tants,avui. I hem de donar gràcies a totes aquellespersones que amb la seva ajuda econòmica, de menjar, de temps com a voluntaris,fa possible les diferents tasques que dur a terme Càritas. Però mai ens hem de cansar de fer, de compartir, de ser solidaris i deser-ho més i més. Els qui som cristians hem de tenir present sempre, peròd’una manera molt especial en aquestes hores actuals, aquella màxima de Jesús:“Sigaucompassius com el Pare del cel és compassiu”

Si llegim els evangelis de Marc, Lluc,Mateu i Joan, ens adonarem que Jesús és compassiu, viu abocat a l’atenciód’aquells que més pateixen. Jesús mira amb bondat total als estrangers oimmigrants, als orfes i a les viudes, als malats físics, als malalts psíquics imentals que el poble afirma que estan endimoniats... Jesús mai passa de llargdavant qualsevol persona que pateix.

Noltros, com Jesús, hem de ser compassius,hem d’estar atents als altres, hem de donar la nostra mà per ajudar a que unsaltres refacin la seva vida, com Jesús la dóna a la sogra de Pere perquès’aixequi des llit i continuï amb la seva activitat diària.

Quina sort el dia en què ens trobaremdavant Déu si, mirant les nostres mans, Déu veu gravades en elles les marquesde moltes altres mans que hem intentat ajudar.

Benaurats els compassius perquè un diaseran compadits.

J. Bosco Faner

aplec MISSIONER 2012.avi

2012-02-02T17:16:00.000+01:00

tiken jah fakoly- Plus Rien Ne M'étonne- (ya nada me asombra)

2012-02-02T17:10:00.000+01:00

Diumenge IV B. Glossa

2012-01-29T08:54:00.001+01:00

Diumenge IV de durant l’any.

No vull pas lligar-vos.

Penso només que ès cosa més digna,

i que facilita de viure dedicat al Senyor

sense tràfecs que en distreguin. 1 Co 7,32-35

Cada dia hem d’anar refent

L’amor que de dins emplena

Si al renovar donem l’esquena

La vida es va desfent

Sigui casat o castament

Estimar no encadena

Sinó que ès alliberament.

Bep Guardia, glossador

Diumenge IV B de l'any (29/01/2012). Reflexió

2012-01-28T11:26:00.000+01:00

Segur que heu escoltat bé i heu vistaspectes importants de les lectures d’avui que hem tenir present i, a la mesuradel possible, aplicar-nos-ho.

Per a començar podem dir quel’evangeli d’aquest diumenge i del pròxim, ens comuniquen, sense serpossiblement la seva intenció, el què faJesús durant les 24 hores d’un dia de festa, un dissabte per al pobled’Israel. Ens diu, senzillament, que:

- Quan encara era fosc, ho veurem diumenge pròxim, Jesús s’aixeca de bonmatí, va a un lloc solitari i resa. Jesús és incapaç de començar un diaqualsevol sense comunicar-se amb el seu Pare, amb Déu. A ell li confia lajornada que comença. A les seves mans diposita tot el que ha de dur a termedurant el dia. Sense tenir present el seu Pare és incapaç de fer res, de portara terme qualsevol acció. Abans d’actuar, resa. Ens hem d’acostumar a viureaquesta pràctica si volem ser cristians, si volem tenir a Jesús com a referentde la nostra vida. Des de petit he viscut aquesta experiència que em vanensenyar els meus pares. No és aquesta ni una experiència antiga ni unaexperiència moderna. És, només isobretot, una experiència cristiana que també noltros, cristians, l’hem deviure i transmetre.

- Durant el matí, quan el sol ja ha sortit, va a la Sinagogai allà ensenya, fa catequesi. I ensenya no rutinàriament, com els mestres de la llei; hofa amb autoritat. Creu el que diu. Sabeu què pensava amb la meva pregària?Pensava que més interessant que fer una catequesi o un sermó, més interessantque tenir una conversa qualsevol, és creure el que es diu. Mirau com en aquestfragment de l’evangeli no s’ens diu res del que va dir Jesús. El que va tocar el cor de la gent i de l’evangelistaMarc que ens ho transmet, és la forma en que ell predicava: “Predicava ambautoritat” “Predicava d’una forma convincent”. Tenir conviccions quan unparla o comunica alguna cosa, és essencial. Aquests dies he viscut la mortd’una persona que m’ha impressionat positivament perquè ha mort vivint laconvicció que havia de donar gràcies per haver viscut durant 81 anys, i perquèdurant la vida havia après a perdre. Haver après a perdre, li era en aquesteshores del tot necessari.

- Jesús, després d’haver anat a la Sinagoga, va a casa deSimó i Andreu. Visita la família d’alguns dels qui són els seus deixebles. Una altra cosa, idò, pertenir present: visitar amics i familiars durant els diumenges ho hem deconsiderar com alguna cosa típicament cristiana. Avui no són pocs els quidurant aquests dies comparteixen taula amb amics i familiars, amb avis, ambpares, amb tots els fills. Ho hem d’accentuar cada dia més. No deixem perdreaquest bon costum i visquem-lo amb aquesta salsa cristiana, amb aquest perfumcristià que té el visitar-nos, el compartir taula, el passar una estona junts.

- Jesús, a l’hora en que sol es comença a pondre, desprésd’haver dinat amb Pere i Andreu i amb la sogra de Pere, després d’haver viscutuna bona sobretaula amb ells, es disposa a curar malalts i endimoniats. Acull persones que viuendiscapacitats. I aquesta acollida també la fa amb autoritat. Els aportaatenció, atén a cadascú segons la seva circumstància i, a algú, que es trobaenredat amb una situació del tot difícil, una situació que en diem demoníaca,li diu en coratge: “Va, surt d’aquesta!” (“Calla i surt d’aquest home!”). La presència de Jesús és acollidora, peròtambé és curativa. Jesús acull i sana.

Bé, avui hem conegut el que feia Jesús durant el dia defesta, un dissabte. Que ens servesqui de guia. Diumenge, cada diumenge, preguem,anem a l’Església, escoltem atentament la Paraula de Déu, visitem amics ifamiliars, compartim taula amb ells, vulguem acollir a algunes persones queviuen dificultats i siguem, a favor d’ells, persones que parlant amb coratgeels ajudem a sortir de la seva difícil situació.

Enseñanza universal - 4º domingo del Tiempo Ordinario, Ciclo B

2012-01-27T00:13:00.000+01:00

Cuarto Domingo del tiempo ordinario-(29/01/2012)-B-

2012-01-27T00:01:00.000+01:00

2012-01-26T23:30:00.000+01:00

Martín Velasco: “El futuro del cristianismo es incierto”

El teólogo reflexiona en el Instituto Superior de Pastoralsobre la recepción del Vaticano II

FRAN OTERO - V.N. | No serán pocos loseventos que este año recordarán el 50º aniversario del Concilio Vaticano II.Así lo hará la 23ª Semana deTeología Pastoral –que organiza el Instituto Superior de Pastoral (ISP), de laUniversidad Pontificia de Salamanca– en los próximos días 24, 25 y 26 de enero. El teólogo yprofesor del ISP Juan de Dios MartínVelasco será uno de los ponentes, con una conferencia enla que abordará el futuro del Concilio Vaticano II.

La 23ª Semana de Teología Pastoral lleva por título Recibir el Concilio 50 años después. Endeclaraciones a Vida Nueva,Martín Velasco opina que el Concilio puede colaborar en algunas reformasimportantes de tipo institucional que necesita la Iglesia; que si se aplicasen,provocarían una organización más acorde.

Esta nueva forma, continúa,pasa por un cambio en laorganización del poder en la Iglesia, por la incorporaciónde los seglares,“que no se ha hecho”; por dar un lugar a las mujeres; por reformular verdadespara hacerlas inteligibles hoy, así como nuevos modos de ejercicios de lossacramentos, susceptibles de ser acogidas por el hombre actual.

Másallá de esto, Martín Velasco no separa la perspectiva de futuro del ConcilioVaticano II del futuro delcristianismo, “un futuro incierto” por la crisis de fe ydel fracaso en su transmisión.

“Hayuna forma de cristianismo –muy centrado en la Gran Iglesia, con unaorganización rígida, con su centro en la jerarquía y que regula las creenciasde los fieles– que está en crisis, ya no rige la vida social; un cristianismo que parece imposible que permanezca porla desinstitucionalización e individualización en la Iglesia católica”.

“Sin elConcilio, estaríamos peor”

Contralo que dicen algunas voces, Martín Velasco cree que esta crisis no es reponsabilidad del Vaticano II,más aún, asegura que si la Iglesia no hubiese pasado por el Concilio, “sehubiese visto más afectada”.

Eso sí,reconoce que, como en todas las organizaciones muy estructuradas, el desarrolloy la forma de organización posterior al Concilio pudo crear algunas crisis.

Así lascosas, se plantea los posiblesescenarios que pueden surgir en el futuro: la desapariciónen algunos países, aunque no es lo probable; un cristianismo diluido, que solose mantuviese a través de sus grandes creaciones culturales e inventos pero sinreferencias; o que se prolongase la situación actual, con un cristianismo que se parapeta, yadopta una postura defensiva, para responder a la crisis y tiende a hacersesectario, y con un cristianismo liberal, que se adapta tanto que apenasmantiene su identidad.

Anteesta situación poco halagüeña, el teólogo afirma, en la línea de Benedicto XVI,que el cristianismo “soloperdurará si responde a la crisis radical en la que está”. “Elcristianismo necesita que se remedie esto y que se regenere la fe de lascomunidades cristianas con la experiencia de fe. En definitiva, o elcristianismo se hace místico o no podrá seguir siendo cristianismo”.

Vida Nueva

Per a treballar l'Evangeli del diumenge IV B del T.O.

2012-01-25T23:52:00.001+01:00

«Ensenyava amb autoritat». Jesús no dóna opinions. Ensenya la veritat eterna de Déu de manera nova (diferent i millor), més per la manera que per el contingut (sant Marc no es va preocupar tan sols de concretar el tema d'aquella ensenyament).

Per això parla amb seguretat, com qui té poder per imposar amb força de llei la seva interpretació personal de la Llei I, sobretot, la seva paraula és eficaç, té poder per fer el que diu.

Si escoltem la paraula de Crist amb fe, aquesta paraula ens transforma, ens purifica, crea vida en nosaltres, perquè «és viva i eficaç, més contundent que una espasa de doble tall » (He 4,12).

Jornada de la Infancia Missionera. Fotos

2012-01-24T23:56:00.000+01:00

Diumenge III B de l'any. Reflexió

2012-01-24T18:28:00.001+01:00

La primera lectura pertany al llibre deJonàs, escrit després del desterrament a Babilònia. És un relat de ficció ambfinalitat didáctica. No té res a veure amb el profeta Amós del segle VIII a.C.a excepció del seu nom i la del nom de Nínive, una gran ciutat, immensa,emblema de la ciutat pecadora per antonomàsia.

La missió que Déu encomana a Jonàs enaquest fragment, és impensable per a qualsevol jueu. Jonàs haurà de predicar laconversió en aquesta ciutat que és el model del món pagà, del món que viuembolicat amb idolatries de tot tipus.

La segona lectura continua amb la cartaals cristians de Corint. Corint era una comunitat difícil i complicada queestava passant, possiblement com noltros en aquests moments, per un moment decrisi d’identitat. Corint era com unvaixell enmig de la mar sense adonar-se dels seus orígens i sense reconèixer elseu destí. Corint ens recorda avui la nostra situació quan vivim hores que nopocs esborren el seu origen cristià i no adopten una identitat concreta.

I la tercera lectura, lectura de l’evangeli de Marc, té dues parts:el resum del missatge de Jesús “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”, i lavocació d’uns deixebles, dues parelles de germans: Andreu i Pere, Jaume i Joan.

En el fons, una mateixa intenciórecorre les tres lectures: Nínive, la gran ciutat, la ciutat emblema de lesciutats sense Déu, s’ha de convertir. Corint, emblema de pobles i persones quehan perdut el nord i no saben ni d’on vénen ni cap on van, han d’estardisposades a reconduir la seva direcció. I l’evangeli de Marc, enmig d’unaterra de pagans com és Galilea, una terra que passa de Déu, recorda lesparaules de Jesús: “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. I recorda que aquestcrit de conversió, crit ple de seny quan la història dels humans perd el seusentit, ha de passar d’uns a altres. Jesús segueix a Joan Baptista. Andreu iPere, Jaume i Joan han de seguir Jesús... Noltros avui hem de seguir cridantamb força “convertiu-vos!”

De què ens hem de convertir? Si tenimpresent la unitat dels cristians per la qual pregam aquests dies:

- Hem de dir que hem depassar de la divisió a la comunió.

- Hem de dir que ens hemd’alliberar de visions parcials ilimitades, de prejudicis i ressentiments

- Hem de dir que, fixatsúnicament en Jesucrist, hem d’ajudar a la gent d’avui a no adorar a ningú mésque a Ell.

Celebranttambé aquest diumenge el Dia de la Infància missionera, proposem-nos ser unsbons missioners, uns bons apòstols, uns bons cristians a dins de les nostresfamílies, treball, parròquia, carrer... Bon diumenge a tots.

J. Bosco Faner

DIUMENGE TERCER DURANT L'ANY - GLOSSA

2012-01-24T18:26:00.001+01:00

Diumenge III de durant l’any.

Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

Mc 1,14-20

Imaginem que tenim un receptor de ràdio que, per molt que girem el dial, només capta una emissora. D'altra banda no podem controlar el volum: unes vegades, el so amb prou feines és audible; altres, és tan fort que ens destrossa els timpans. I, a més, és impossible apagar-lo, encara que de vegades sona baix, de sobte es posa a sonar estrepitosament quan el que volem és descansar i dormir. Qui pot suportar una ràdio que funciona de semblant manera! I, no obstant això, quan el nostre cor es comporta d'una manera semblant, no només ho suportem, sinó que ho considerem normal i fins humà.

Si volem reparar la ràdio, hem d’estudiar radio electrònica, i si volem reformar el nostre cor, ens hem de prendre temps per a veure que només si ens aferrem a les coses que Déu ens regala perque les gaudim, ès quan el “gran convit de la vida” es fon en cendres a la nostra boca. I per tant, hem de triar entre posseir o gaudir els dons de Déu.

Pot ser que el nostre cor cerqui raons per negar-se a gaudir dels dons de Déu sense posseir-los. Serà senyal de que la nostra possessivitat encara no ens ha fet patir prou com per desitjar reparar la nostra “ràdio espiritual”. També ès possible que no es resisteixi a acceptar tal veritat; en tal cas, alegrem-nos d’açò; ès senyal de que la conversió, “la remodelació del nostre cor”, ha començat. I que a la fi, el Regne de Déu – la vida reconfortantment despreocupada dels fillets – s’ha posat al nostre abast, i esteim a punt de tocar-lo amb els dits per prendre possessió d’Ell.

Si el món jo vull canviar

Jo mateix m’he de posar a prova

Com el que va néixer a una cova

Que per Ell mateix començà

I si jo em vull millorar

De paciència en necessit roves

Vull creure la bona nova

I el meu cor remodelar

El sufi Bayacid diu de si mateix:

“De jove jo era un revolucionari i la meva oració consistia en dir a Déu: ‘Senyor, donau-me forces per canviar el món’”

“A mida que em vaig anar convertint en un adult i vaig caure en el compte de que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva oració i vaig començar a dir: ‘Senyor, donau-me la gràcia de transformar als que entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i amics. Amb açò em don per satisfet’”.

“Ara, que som un vell i tenc els dies comptats, he començat a comprendre lo estúpid que he estat. La meva única pregària ès la següent: ‘Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a jo mateix’. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida”.

Tothom pensa en convertir l’humanitat. Quasi ningú pensa en convertir-se a sí mateix.

Josep Guardia - Glossador

Imatges de la XIX Trobada Missionera

2012-01-23T23:46:00.002+01:00

Per treballar l'Evangeli del Diumenge III B (12/01/12)

2012-01-20T01:04:00.001+01:00

No sabem amb certesa com van reaccionar els deixebles del Baptista quan Herodes Antipas el va empresonar a la fortalesa de Maqueronte. Coneixem la reacció de Jesús. No es va ocultar en el desert. Tampoc es va refugiar entre els seus familiars de Natzaret. Va començar a recórrer les aldees de Galilea predicant un missatge original i sorprenent.

L'evangelista Marc ho resumeix dient que «va marxar a Galilea proclamant la Bona Nova de Déu». Jesús no repeteix la predicació del Baptista, ni parla del seu baptisme al Jordà. Anuncia a Déu com una cosa nova i bona. Aquest és el seu missatge.

Presentación Infancia Misionera

2012-01-18T15:47:00.000+01:00

Infancia Misionera 2012: Nuestro testigo la Fe

2012-01-18T15:46:00.000+01:00

Diumenge II any B. Glossa

2012-01-15T13:22:00.002+01:00

Diumenge II de durant l’any.

El primer amb qui Andreu es trobà

fou el seu germà Simó, i li digué:

“hem trobat el Messies” Jn 1,35-42

Es dia que un coneix el Senyor

Fins l’hora pot recordar

De tanta claror que fa

I el fet de propagar-ho

Amics no pot evitar

I es que es revolt que dintre es fa

Un no pot contenir-lo

Bep Guardia, glossador

La Paraula de Déu, el cor de la catequesi

2012-01-14T08:11:00.004+01:00

La Palabra de Dios, alma de la catequesis

1. La catequesis retorna a la fuente primaria de la Palabra de Dios

En la Iglesia, por mucho tiempo se dio una incomprensible separación entre Palabra de Dios y catequesis hasta que el Concilio Vaticano II invitó al retorno de la catequesis a la fuente primaria de la Palabra de Dios, expresada sobre todo en la Biblia; a repensarla en función de la educación de la fe como actitud existencial y global de la persona, y a reubicarla en un proyecto de Iglesia más de comunión y de servicio. Esta nueva mentalidad postconciliar trastocó otros campos significativos relacionados
con la catequesis:

• el resurgimiento del primado de la evangelización,
• su dimensión antropológica,
• sensibilidad socio-política,
• la opción por los adultos,
• centralidad de la comunidad,
• valorización de los medios y de los lenguajes no verbales entre otros

Se trata de dar el paso de una catequesis centrada en un compendio de doctrinas (catecismos) y la importancia de la memorización de fórmulas catequísticas, a una catequesis que tiene su fuente en la Palabra de Dios.

Para el Vaticano II, la Sagrada Escritura es el alma de toda la teología" y agrega "también el ministerio de la palabra, esto es, la predicación pastoral, la catequesis y toda instrucción cristiana, en que es preciso que ocupe un lugar importante la homilía litúrgica, se nutre saludablemente y se vigoriza santamente con la misma palabra de la Escritura (Dei Verbum 24). Por ende, la Sagrada Escritura es también el alma de la catequesis y de toda instrucción religiosa. Como la Biblia es Palabra de Dios escrita hay que evitar acercarse a ella como simples curiosos; se debe tratar de que la Biblia se convierta más y más en el corazón de la vida eclesial y del trabajo pastoral. El objetivo es que los cristianos se descubran unidos en la Palabra de Dios, que les convoca. Que la catequesis se transforme, encontrando sus raíces en la meditación de la Palabra de Dios y brotando de ella.

2. Jesucristo, la más alta expresión de la Palabra de Dios

La más alta expresión de la palabra de Dios es Jesucristo, Él mismo es la Palabra; es el Verbo de Dios (Jn 1,14), el evangelista Juan afirma que la propia Palabra de Dios se hizo para nosotros acontecimiento histórico, persona. Dios decidió entrar de un modo nuevo y definitivo en la historia humana enviando a su Hijo con un cuerpo semejante al nuestro para caminar con el hombre, él se reveló de una manera concreta, vivencial e histórica para bien de la humanidad. El corazón del Evangelio es la revelación del verdadero Hijo de Dios, plenitud y culmen de la autocomunicación de Dios (DV 2). Así se entiende que Cristo es el centro de la catequesis, por ser el acontecimiento principal de la historia de la Salvación. La historia de la salvación se encuentra íntimamente relacionada con el misterio de Cristo (LG 1-2, DV 2). Él es el punto de referencia de los otros acontecimientos y su más auténtico comentario.

El Directorio General para la Catequesis No. 81, al definir la finalidad de la catequesis como la "comunión con Jesucristo", dice: La comunión con Jesucristo, por su propia dinámica impulsa al discípulo a unirse con todo, aquello con lo que el propio Jesucristo estaba profundamente unido: con Dios, su Padre, que le había enviado al mundo y con el Espíritu Santo, que le impulsaba a la misión; con la Iglesia, su cuerpo, por la cual se entregó; con los hombres, sus hermanos, cuya suerte quiso compartir.

Los obispos dijeron en Medellín, que querían una catequesis: Que tenga como centro de toda la educación de la fe la figura de Jesucristo que camina con el pueblo y con los pobres (Medellín, 8,6). La centralidad de Cristo en la catequesis constituye un rasgo sustancial de su identidad y se presenta también como un aspecto cualificante y liberador de su desarrollo en cualquier encuentro catequético (DGC 103-104). Por su parte, el documento de Puebla al referirse a la catequesis en su misión evangelizadora en América Latina, menciona que la catequesis deberá tomar como fuente principal la Sagrada Escritura, leída en el contexto de la vida, a la luz de la Tradición y del Magisterio de la Iglesia, transmitiendo, además, el Símbolo de la fe; por lo tanto, dará importancia al apostolado bíblico, difundiendo la Palabra de Dios, formando grupos bíblicos (DP 1001).

3. Palabra de Dios, fuente del contenido de la catequesis

La exhortación apostólica Catechesi Tradendae menciona de manera más tajante y clara menciona, que la única fuente de la catequesis es la Palabra de Dios, dando muestra de una verdadera conciliación entre la catequesis y la Biblia: La catequesis extraerá siempre su contenido de la fuente viva de la Palabra de Dios, transmitida mediante la Tradición y la Escritura, dado que la Tradición y la Escritura constituyen el depósito sagrado de la Palabra de Dios, confiado a la Iglesia, el ministerio de la Palabra, que incluye la predicación pastoral, la catequesis, toda instrucción cristiana reciba de la Palabra de la Escritura alimento saludable y por ella dé frutos de santidad (CT 27).

La catequesis es, ante todo, anuncio de Jesucristo, en la plenitud de su persona y de su misterio; es el centro indiscutible de la transmisión catequística y punto de referencia obligado para todo contenido de la catequesis. El misterio de Cristo ilumina todo el contenido de la catequesis. Hay que referir al Hijo de Dios encarnando los diversos elementos bíblicos, evangélicos, eclesiales e incluso humanos y cósmicos, que la enseñanza catequética debe asumir y explicar.

La catequesis tiende a desarrollar la inteligencia del misterio de Cristo a la luz de la Palabra, para que el hombre entero sea impregnado por ella y así seguir a Cristo, pensar, juzgar, actuar y esperar como Él. El fin definitivo de la catequesis es poner no sólo en contacto sino en comunión, en intimidad con Jesucristo, es el ser o existir en Cristo. Sólo Él puede conducirnos al amor del Padre en el Espíritu y hacernos partícipes de la vida de la Santísima Trinidad (CT 5). Es el fin definitivo que la catequesis comparte con toda las actividades pastorales y misionales de la Iglesia. La Sagrada Escritura es, en efecto, el alma y el libro de la catequesis, el libro por excelencia de la catequesis, mucho más que un simple subsidio.

4. Palabra de Dios y catequesis conducen a la comunión con Dios

Palabra de Dios y catequesis están en estrecha unión porque llevan a la comunión de Dios con el hombre. Esto se debe a que el propósito primordial de la Palabra de Dios es querer entrar en comunión con el hombre, la catequesis por su parte quiere realizar el servicio de ser instrumento y signo de este encuentro que tiene lugar en lo más profundo de la persona.

El deseo de Dios de entrar en comunión con el hombre se expresa a lo largo de la historia de la salvación. De ahí el interés de comprender la automanifestación de Dios, pues lejos de agotarse en una simple comunicación de algunas verdades, aunque sean importantes, la Palabra de Dios se presenta más bien como la intervención divina, potente y misteriosa, en la que Dios se comunica a sí mismo y comunica su proyecto de comunión y de salvación en favor del hombre. La DV 1 dice: "mediante esta revelación el Dios invisible, llevado por su gran amor, habla a los hombres como amigo y se entretiene con ellos para invitarlos a la comunión consigo y recibirlos en su compañía”.

Esta relación entre la Palabra de Dios y la catequesis, ha de tomar en cuenta que el orden de la fe es orden de relaciones personales y concretas, y no tanto de ideas, ya que la revelación es diálogo existencial de una Persona con el Hombre, ordenado a descorrer el velo del significado salvífico que las experiencias y los valores verdaderamente humanos encierran. No se puede olvidar el aspecto de memoria que posee la catequesis. La catequesis constituye un lugar privilegiado donde sigue resonando la Palabra de Dios en la historia, en sus diversas formas. La catequesis debe repensar y transmitir la fe en los términos culturales de cada región y de cada pueblo interpretando las experiencias humanas a la luz de la Palabra de Dios (DGC 110). Las situaciones históricas y las aspiraciones auténticamente humanas forman parte indiscutible del contenido de la catequesis. Y deben ser interpretadas seriamente dentro de su contexto actual.

Formació de catequistes, Conferencia Episcopal de Costa Rica